El passat dia 12 d’aquest mes de juny, el diari mallorquí Última Hora publicava la notícia que els sindicats policials tenien intenció de presentar una denúncia contra el govern de les Illes Balears per haver subvencionat un còmic que, segons ells, conté “insults, mentides, injúries i incitació a l’odi contra les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat”. Es tracta del llibre On és l’Estel·la?, obra del dibuixant i professor universitari mallorquí Antoni Galmés, publicat per l’editorial Comanegra amb un ajut a l’edició de l’Institut d’Estudis Baleàrics. On és l’Estel·la? recorre a la paròdia als famosos àlbums de Wally per fer una crònica crítica i humorística de la resposta policial al procés català i al referèndum del 1r d’octubre. Amb el seu anunci, els sindicats de policia s’apunten a la darrera tendència en censura: passats (i enyorats) els temps del Ministerio de Información y Turismo, els jutges, amb l’eina de figures penals tan productives com la injúria o la incitació a l’odi, esdevenen els nous dispensadors de mordasses. Res de nou, ni d’exclusiu nostre: més aviat una tendència universal, de Turquia a Xina passant per Rússia. Que la sàtira forma part del ventall de recursos amb què els artistes poden exercir la crítica del poder sembla més enllà de la comprensió dels nostres cuerpos y fuerzas i dels nostres jutges.

L’editorial Comanegra se’n va fer ressò a la xarxa de manera immediata, establint un lligam entre el judici del Tribunal Suprem que quedava vist per a sentència i aquest possible judici que ara s’obria. Comanegra no devia anar massa errada, perquè la premsa més cavernosa també aprofitava per recordar que tot el que no són admiradors de Llarena i Marchena són còmplices de l’órdago separatista, mentre apuntava al govern de la sediciosa Francina Armengol.

Divendres 14 de juny, els sindicats policials SUP, CEP, UFP i SPP han presentat una denúncia davant la Fiscalia de les Illes Balears perquè investigui si hi ha delictes en el finaçament del còmic. La denúncia respon a les intencions declarades dos dies abans. Més preocupants han estat les declaracions de Rosario Sánchez, delegada del govern espanyol a les Illes Balears, segons les quals hi ha d’haver “algun tipus de control” sobre els continguts que es subvencionen. El PSOE balear no és, al capdavall, tan perillós: es deixa intimidar i compra la perillosa doctrina segons la qual les ajudes a la creació no s’han de basar en paràmetres com la trajectòria dels creadors o l’interès artístic sinó que han de garantir que l’obra que rep l’ajuda sigui inofensiva des del punt de vista del manteniment de l’estatu quo. Acabi com acabi la denúncia, la reacció de l’estat és una nova derrota de la causa de la llibertat d’expressió.

 

Text de: Miquel Àngel Llauger