Can Dündar: “Els periodistes turcs podem escriure el que vulguem, sempre que en paguem el preu”

El periodista turc Can Dündar acaba de rebre el Premi a la Llibertat d’Expressió, concedit per l’Associació Nacional de la Premsa Sueca en memòria d’Anna Politkòvskaia. Can Dündar, que actualment viu a l’exili després de ser acusat d’“ofenses contra Turquia”, ha escrit, per a la magnífica revista electrònica del PEN Suec “The Dissident Blog”, l’article “La veritat que la bandera oculta”, un text que resulta molt revelador de la situació actual de la llibertat de premsa, i de les llibertats en general, al seu país.

L’article comença amb una xifra: 301. És el número de l’article del Codi Penal turc segons el qual el delicte d’insults a Turquia pot ser castigat amb una pena d’entre sis mesos i dos anys de presó. És l’article, recorda Dündar, que va servir de pretext per portar a judici el periodista armeni Hrant Dink. A partir de 2004, Dink havia estat objecte d’una intensa campanya d’atacs per haver gosat desafiar el tabú del genocidi armeni de començaments del s.XX. Com a conseqüència d’aquesta campanya d’odi incitada des del govern, Dink va ser assassinat dia 19 de gener de 2007.

“Quan s’enfronten a crítiques per la situació de la llibertat de premsa a Turquia, les autoritats tendeixen a dir, amb massa freqüència: la premsa és lliure de publicar qualsevol cosa al nostre país. Això és parcialment veritat: som lliures d’escriure sobre qualsevol cosa, sempre que en paguem el preu… Aquest preu inclou una llarga llista de possibles problemes que van des de ser acusat i empresonat fins a ser amenaçat i assassinat. Molts de periodistes, que se saben aquesta llista de memòria des del començament de la seva carrera, no trien escriure el que saben que és cert sinó amagar el que veuen els seus ulls. Així, fa temps que l’autocensura ha destronat la censura a Turquia. Les històries realmement important sobre el que succeeix a Turquia es poden trobar als cubells de les escombraries de les redaccions.”

Can Dündar es refereix després al seu propi cas, en què la publicació d’una notícia sobre una transferència il·legal d’armes a Síria, duita a terme pels serveis d’intel·ligència turcs, li va costar passar tres mesos a la presó i rebre una condemna de cinc anys i deu mesos d’empresonament. Actualment Düdar, com ja s’ha dit, es troba a l’exili.

L’article de Düdar es clou amb una declaració de lluita i d’esperança: “Però hi ha una altra cara de la història. Hi ha periodistes compromesos amb la veritat que encara lluiten per la seva llibertat. Per molt grossa que sigui una bandera, mai serà prou grossa per ofegar la llibertat. Gràcies a les noves tecnologies del nostre temps, no hi ha cap tipus d’opressió, cap tipus de censura que pugui evitar que les notícies s’escampin. I siguin quines siguin les formes de nacionalisme amb què ens vulguin linxar, la veu de la nostra consciència no podrà ser silenciada.”

CanD

Més informació:
– “La veritat que la bandera oculta”: article de Can Dündar al “Dissident Blog”

– “Aquesta és la més gran cacera de bruixes de la història de Turquia” article de Can Dündar a “The Guardian”

– Crònica: Turquia recorda Hrant Dink