El passat 3 d’agost, el periodista Hamza Yalçin, d’origen turc i nacionalitat sueca, era detingut a l’aeroport de Prat de Barcelona, en aplicació d’una suposada ordre d’Interpol instada pel règim d’Erdogan. Abans que l’Audiència Nacional l’alliberés provisionalment el passat 28 de setembre, Yalçin va passar gairebé dos mesos a la presó de Can Brians: una vergonya per a la cada vegada més impresentable democràcia espanyola. Finalment li va ser concedida la llibertat de retornar al seu país de residència, Suècia. Poques setmanes després, ha tornat a Barcelona a parlar del seu empresonament, de la llibertat i de la solidaritat que va rebre. L’entrevistem a la seu del PEN Català.

Has tornat a venir a Barcelona després que t’hi arrestessin i després de passar dos mesos a la presó. Ets un home valent…

Bé, no ho sé. L’advocat em va dir que anés amb compte, però jo crec que no hi ha perill. A l’hotel tenia una certa inquietud, però no ha vingut cap policia. Demà torno a Suècia, però diria que amb la decisió del tribunal ara no corro perill.

Ets un ciutadà de la Unió Europea, i deus haver viatjat per Europa moltes vegades abans. Com t’expliques que la policia et detingués i que el sistema espanyol de justícia et mantingués a la presó durant dos mesos?

No ho sé. Jo tenia una altra idea del que és Espanya, pensava que era un lloc molt millor, pensava que era un país democràtic. Veig que ja no ho és. Naturalment Turquia és molt pitjor, però aquí succeeixen coses que indiquen que la situació és dolenta.

Quan eres a la presó, tenies informació sobre les protestes i els moviments de solidaritat i d’exigència de llibertat per a tu?

Sí. Estava en contacte amb la meva dona i els meus advocats, que m’informaven de manera regular del que passava a fora. Jo era dins, però, i de vegades pensava que potser no tot era tan positiu, havia de ser prudent. Però llavors, quan em connectava a Internet, veia la gran quantitat de moviment solidari i de lluita, i em donava força. He rebut solidaritat d’Espanya, de Catalunya, de Suècia, de Dinamarca… De molts de llocs.

Creus que aquesta pressió ha estat important per al desenllaç final?

És clar que sí. La solidaritat és imprescindible, sense tot aquest moviment les coses haurien estat diferents. I no només s’ha aconseguit el meu alliberament, també s’ha incidit en la visió que Europa té del que succeeix a Turquia.

Una delegació del PEN, que va visitar Turquia recentment, va dir que aquest país era la “presó d’escriptors i periodistes més gran del món”. Creus que és una descripció justa?

És molt pitjor que això. Perquè no és només una qüestió de quanta gent hi ha a la presó, i no només hi ha periodistes, a la presó. Turquia és una dictadura terrible, i Erdogan concentra tots els poders a la seva mà: els poders de l’estat, però també els de la religió, els econòmics, les màfies.

Podríem parlar d’un estat totalitari?

Sí, un estat totalitari amb una certa aparença de democràcia.

I què penses de la posició d’Europa davant Turquia?

Europa té molt poca cosa a dir. Els països no estan units, i tenen les seves pròpies dificultats. Erdogan els amenaça amb els refugiats i amb ISIS: no està clar quins són els lligams entre el règim d’Erdogan i ISIS. Davant tot això, Europa no és capaç de tenir una actitud de denúncia.

Com es viu això, des de l’exili? Perquè tu et consideres un exiliat?

Sí, però també soc suec i també em sento suec. De fet ara, el que vull és escriure també en suec, perquè sento la solidaritat de Suècia. Em sento que pertanyo a Suècia, a Europa i a Turquia. Tinc dues llars, i soc un exiliat d’una de les dues.

Diries que hi ha exili turc a Europa, com a grup o moviment?

No ho crec. Hi ha un exili, però no és fort ni està organitzant. Erdogan també aconsegueix combatre’l i neutralitzar-lo.

Parlem d’Espanya i de Catalunya. No et demanarem què opines de la independència, però sí la teva opinió sobre el que està passant en termes de violacions de les llibertats i drets humans: hi ha webs tancades, per exemple, i, ara, dos líders socials empresonats. Tornem a tenir presos polítics. Tot això ha fet circular molt la comparació entre Espanya i Turquia. Creus que és una comparació justa?

No pot ser una comparació del tot justa perquè és impossible que el règim espanyol sigui com el turc. Però sí que hi ha semblances. El meu cas n’és una prova: vaig ser arrestat a Barcelona seguint un requeriment d’Erdogan. I estic al corrent de tots aquests fets de què em parles. M’entristeix, ara mateix, que hagin tancat a la presó dos homes que no han comès cap crim. M’entristeix perquè jo he estat a la presó i sé com és. M’agradaria visitar-los.

T’agradaria visitar Jordi Sánchez i Jordi Cuixart a la presó?

Sí, és clar. Ells em van mostrar la seva solidaritat i no sé per què jo no els he de mostrar la meva.

Molt bé. Una última cosa. Hem sabut que durant l’estada a la presó vas conèixer la literatura catalana. Què ens en podries dir?

Sí, vaig llegir coses sobre la situació política i sobre història de Catalunya. I també literatura: em va agradar molt La plaça del diamant.