Espanya: perill, delictes d’opinió

El Tribunal Suprem espanyol ha condemnat César Strawberry, nom amb què és conegut César Montaña Lehmann, líder del grup de rap Def Con Dos, a un any de presó i sis anys i mig d’inhabilitació absoluta. Segons el tribunal, hauria comès delictes d’enaltiment del terrorisme i d’humiliació a les víctimes, amb mitja dotzena de tuits humorístics sobre el GRAPO, Carrero Blanco o Ortega Lara. La sentència coincideix amb el judici a una altra tuitaire, la jove “Cassandra” per qui el fiscal demana una pena de dos anys i mig de presó per tuits que fan acudits sobre Carrero Blanco. La condemna a Strawberry ha motivat la perplexitat de la premsa internacional, començat pel diari, poc sospitós d’esquerranisme, Wall Street Journal.

Certament, hi ha aspectes de la sentència que alimenten la perplexitat.  Resulta sorprenent que arribi després d’una sentència absolutòria anterior, per part ni més ni menys que de l’Audiència Nacional, que s’havia manifestat de manera prou clara, dient que el cantant feia servir un “tono crítico con la realidad social y política, tratando que el público comprenda el sentido metafórico y ficticio que envuelven sus obras, respecto al concepto de fondo siempre de carácter pacífico y exclusivamente cultural”. I resulta sorprenent que qui recorregués l’absolució no fos cap víctima vexada, ni cap dels seus representants, sinó la Fiscalia, l’òrgan judicial més directament vinculat al govern. Finalment, resulta sorprenent la doble vara de mesurar amb què actuen la Fiscalia i el Suprem: qualsevol seguidor de les xarxes socials sap que hi ha centenars d’exabruptes provinents de tuitares d’extrema dreta, més violents que els de César Strawberry, que queden sense perseguir. No és fàcil resistir-se a veure-hi un biaix ideològic.

No cal explicar que no és qüestió de si ens agraden o no uns tuits, o unes lletres de cançó. És qüestió de si la resposta adequada, en una democràcia, és el Codi Penal i, més encara, les condemnes de presó. Espanya, com assenyala Ignacio Escobar en un article, s’allunya d’Holanda, el Regne Unit o Suècia, i s’acosta perillosament a Turquia, a Rússia o a Ucraïna. La intenció darrere de tot plegat no sembla anar en una direcció diferent a la de la proposta legislativa de castigar penalment els “memes” satírics: coartar l’expressió lliure d’opinions mitjançant la intimidació.

Més informació:
– Notícia de la condemna a César Strawberry, a Eldiario.es
– Notícia sobre la petició del fiscal per la la tuitaire Cassandra.
– Article d’Ignacio Escolar sobre el cas Strawberry.