Pepe Rubianes vol dir moltes coses, vol dir humor, vol dir teatre, vol dir poesia, vol dir amor i respecte per la cultura, però sobretot, vol dir defensa de la veritat, i per tant, vol dir compromís. Pepe Rubianes (setembre 1947, Villagarcía de Arosa – març 2009, Barcelona) era una persona compromesa amb la vida, amb la veritat i aquesta va ser sempre la seva bandera, perquè no en tenia cap altra, de cap nacionalitat i procedència, només la de la veritat. A través de l’humor, a través del teatre i poesia va parlar del que el preocupava.

Ara que fa 10 anys de la seva mort, l’Editorial Alrevés ha publicat A mí no me callan, un llibre dividit en tres parts, ‘Vida terrenal’, ‘Compromiso’ i ‘Monólogos’. Ens agradaria destacar d’aquesta segona part, la que ens ocupa, el compromís per la llibertat d’expressió i la defensa de la veritat. Al 2006, en una entrevista a Pepe Rubianes, Albert Om li va preguntar què en pensaba de la unitat d’Espanya; el Pepe, amb la sinceritat que el caracteritzava va atacar la dreta més rància i intransigent, i ho va fer amb les paraules que li van sortir en aquell moment, dures i contundents, on hi trobem el que després es va convertir en la gran polèmica ‘Puta Espanya’. Aquesta expressió, que va passar desapercebuda inicialment, va ser recuperada per un locutor de ràdio de dretes i a partir d’aleshores va començar el suplici de Pepe Rubianes: va rebre amenaces, boicots, i va haver de cancel·lar l’obra de teatre que representava en aquell moment (Lorca eran todos) a Madrid. Això va ser el més dur però, a més, va ser denunciat per DENAES (Fundación por la defensa de la unidad de España) que en aquell moment dirigia Santiago Abascal, actual president de VOX, al·lucinant, oi? O potser no tant, tot és massa evident:

“La Fundación para la Defensa de la Nación Española está terminando de redactar una querella criminal contra las palabras del actor Pepe Rubianes difundidas en TV3 por entender que «incitan al odio» hacia España y los españoles.” (nacionespanola.org)

‘Mi delito, para DENAES, era ser antiespañol. ¿Cómo me pueden llamar antiespañol si hablo tres lenguas del Estado? De las cuatro, puedo expresarme en catalán, castellano y gallego. Me gustaría saber qué idiomas conocen los que me acusan, aparte del castellano mal estructurado.’ (Pepe Rubianes)

La situació es va tornar insuportable, va ser insultat i atacat per la seva falta de ‘patriotisme’, va patir la maquinària de DENAES amb la connivència de mitjans de premsa de dretes que van intentar silenciar la veu de Pepe Rubianes. A ell, una de les coses que li feia més mal era l’atac a llibertat d’expressió:

‘Los ataques a la obra de teatro no me supieron mal por mí, sino por Lorca, que volvía a pagar la bajeza humana. Él dio la vida por la democracia. En mi opinión, se merecía la presencia de los políticos; estos deberían comprobar que el espíritu que lo mató todavía está vivo en España. Que Federico eran todos. Esa es la idea de la obra. Esto me ha pasado a mí, hoy, pero mañana les puede pasar a ustedes.’ (Pepe Rubianes)

I tenia raó, la persecució que va patir ell, la segueixen patint artistes de tot el país: titellaires, humoristes, cantants… és una persecució sempre en una direcció que ens recorda altres èpoques.

Per aquest motiu, Editotial Alrevés va voler col·laborar amb el PEN internacional. Tenim molt respecte per aquesta institució i les seus que hi ha arreu del món, per la feina tan necessària que fan i per la lluita diària. El que li va passar a Pepe Rubianes és una falta greu cap a la llibertat d’expressió i com a editors, no ho podem ni volem permetre-ho. És un honor poder participar amb el PEN Internacional en aquest projecte, i d’aquesta manera, l’editorial destinarà un 2% de la recaptació de la venda del llibre al PEN.

Esperem que aquest sigui el primer de molts projectes plegats.

Ilya Pérdigo Kerrigan
Editorial Alrevés