Les agressions espanyoles contra la llengua catalana no s’aturen, tant a les Illes, com al País Valencià o al Principat. Són moltes les associacions, entitats o organitzacions que han alçat la seva veu contra allò que és una pura barbàrie cultural.

Com pot ser que els que s’autoproclamen favorables al bilingüisme i en volen aparèixer com a defensors s’entestin a marginar i, si pot ser, foragitar i eliminar una de les dues llengües del bilingüisme de què fan propaganda? Sovint la llengua pròpia d’un país és la que, desgraciadament, actua contra les llengües foranes, les vigila, les redueix i disminueix. Nosaltres devem ser un cas, lamentablement, bastant únic en la història de la humanitat: la llengua pròpia del país no és, per sort, l’agressora, sinó que ella mateixa és, sorprenentment, vigilada, reduïda, disminuïda i foragitada per una llengua forana. Tan dèbils som? Tan poc coratjosos? Tan incapaços de defensar la nostra llengua, és a dir, de defensar-nos davant els atacs hostils?

De vegades he parlat del PEN, que és l’única agrupació internacional d’escriptors. El PEN català aquest any ja fa 90 anys, en té un menys que el PEN Internacional. I és que, amb una previsió i sentit enorme de la responsabilitat, els escriptors catalans del primer terç del segle XX, van decidir, el 1922, crear el PEN Català, que és el tercer PEN del món, després de l’anglès i del francès. L’antiguitat i el rigor del PEN li ha fet guanyar prestigi internacional quan defensa escriptors empresonats o quan lluita constantment per la llibertat d’expressió. Per això també el PEN Internacional té status de membre consultiu de l’ONU, un status que tenen molt poques organitzacions privades. I això vol dir que té veu en alguns projectes i comissions de Nacions Unides.

Des del PEN Català ens ha semblat que havíem d’aprofitar aquest status per portar la causa de la llengua catalana davant l’organisme corresponent de l’ONU. Aquesta és potser l’aportació més singular que podem fer des del PEN, aportació que afegim a les moltíssimes accions i iniciatives d’altres entitats. És per això que, amb data d’avui, 27 de març, hem presentat públicament a Barcelona la nostra denúncia contra les agressions que pateix el català, i hem dit que presentarem aquesta denúncia davant el PEN Internacional perquè aquest iniciï els tràmits necessaris a fi que les agressions siguin examinades pels òrgans competents de Nacions Unides. Ho havíem de fer per pura responsabilitat amb la nostra llengua, que és la dels nostres pares i avis, i que volem que sigui la dels nostres fills i néts. Si aquesta és la llengua d’aquest país, vol dir que és la llengua de tots els catalans, vinguin d’on vinguin, siguin com siguin. Serà fantàstic que tots parlem com més llengües millor, però seria un fracàs, una catàstrofe, que, en l’aprenentatge de moltes llengües descobríssim que s’ha anat perdent –que hem deixat anar perdent– la llengua històrica d’aquest país, la nostra llengua, la llengua comuna, la que ens pot relligar a una història, una terra, un projecte comuns.

Em permeto ara de copiar el text de la denúncia, tal com l’hem presentat i tal com, acompanyat d’una traducció anglesa, va a Londres, perquè el PEN Internacional procedeixi en conseqüència davant de Nacions Unides:

Denúncia del PEN Català a les instàncies internacionals pels atacs contra la llengua

La presidència del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional i el PEN Català denuncien a les instàncies internacionals les accions constants i creixents que els successius governs espanyols estan duent a terme contra la llengua catalana. Aquesta llengua mil•lenària no solament va ser prohibida i atacada durant la dictadura franquista; l’etapa democràtica posterior està demostrant que les aparents concessions fetes en l’àmbit legal i institucional acaben essent sempre manipulades i interpretades de forma lesiva per a la llengua catalana.

El recent accés al poder del PP al govern d’Espanya ha exacerbat aquesta situació: a Catalunya es pretén acabar amb un model lingüístic escolar que ha estat reconegut i aplaudit per tothom, també pel Parlament Europeu, durant trenta anys; a les escoles del País Valencià i de les Illes Balears el català és una matèria absolutament residual i anecdòtica. La nova legislació aragonesa vol ignorar el català de la Franja de Ponent. Especialment en aquests territoris es fa cada dia més impossible de viure en català, de tenir una escola catalana, algun mitjà de comunicació en català, i ja no diguem una policia o unes institucions que reconeguin al català el caràcter de llengua pròpia del país que li correspon. A les Illes s’està començant a produir fins i tot la substitució lingüística de la toponímia tradicional. De fet, doncs, l’àrea lingüística catalana –de més de deu milions de ciutadans– està vivint des de fa temps, i amb diferents matisos segons el territori, un autèntic genocidi lingüístic, emparat en una legalitat que esclafa la diversitat i imposa una falsa unitat espanyola.

Que tot això passi en un Estat de la Unió Europea que ha signat tots els acords internacionals sobre les llengües, resulta absolutament inacceptable. I encara ho resultaria més que això passés sense que ningú ho denunciés en els fòrums internacionals competents. Aquesta és la nostra obligació, que complim amb pena però amb fermesa, ja que el PEN Internacional, des de sempre, està compromès en la defensa del paper que la llengua de la comunitat ha de jugar en la cohesió social i cultural, compromís renovat recentment a través del Manifest de Girona.

Per tant, el PEN Català demana explícitament al PEN Internacional que, com a membre consultiu de l’ONU, es faci càrrec de la denúncia i la faci arribar a la comissió corresponent del màxim organisme internacional, a fi que aquest investigui les vulneracions dels drets humans fonamentals denunciades i hi actuï en conseqüència.

Josep-Maria Terricabras
President del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional

Carme Arenas
Presidenta del PEN Català

Barcelona, Palma, València, 27 de març del 2012

Font: Blog de Josep Maria Terricabras