Pınar Selek

Aquest article és una transcripció del discurs que va pronunciar Pınar Selek per acceptar el Premi Veu Lliure 2024. 

Us agraeixo que m’abraceu amb la llum del Premi Veu Lliure. Una llum incubada en el gran saber que deriva de les persecucions a Catalunya, animada per l’experiència del feixisme, de la Retirada i de la resistència, i que ara cobreix una defensora dels pobles reprimits a Turquia. Aquesta llum em cobrirà tota la vida…

I sobretot us agraeixo que m’hagueu acollit en la història de les vostres lluites per la llibertat, el cant de les quals travessa fronteres, les més sovint traçades i sostingudes per la violència. Davant l’ordre d’arrest internacional que el poder turc manté en contra meva i que m’impedeix sortir del territori francès, heu inventat una resposta forta i poètica: si les decisions administratives preses en despatxos llunyans m’impedeixen anar a Barcelona, on s’havia de fer la cerimònia, és Barcelona qui ve a mi.

Vosaltres sabeu fer això. Ja heu transgredit els mecanismes de poder, heu mostrat al món sencer que són ridículs… I el 13 de novembre del 2024, trobant-nos a Perpinyà, demostrarem una vegada més l’absurditat de les línies, dels murs… El 13 de novembre, Perpinyà veurà la gran trobada de les cuques de llum.

Som cuques de llum. Cuques de llum sense fronteres. El vent que porta les nostres ales ignora els murs. El nostre desig és el d’un món sense fronteres. Com va expressar encertadament una de les cuques de llum meravelloses, Virginia Woolf: «Com a dona, no tinc país; com a dona, no vull cap país. El meu país és el món sencer.»

Les fronteres només són cicatrius, traçades per la violència i les guerres que continuen esquinçant, ferint i destruint el nostre món. Avui, les fronteres maten més que mai… I així, ens transformem en estels.

Som cuques de llum-estel. La nostra llum circula per la força de les mans que ens sostenen. I per la força de la nostra creació. La creació és la nostra resposta, el nostre impuls, el nostre vol cap a un espai on ningú no ens podrà aturar. A cada pàgina, a cada línia, superem els límits imposats, destruïm els seus murs i construïm els nostres ponts, com deia Angela Davis, una altra cuca de llum meravellosa.

Estimades amigues, estimats amics, el Premi Veu Lliure m’embolcalla amb una nova llum màgica que ve de Catalunya. Aquest país també coneix la repressió i sap quant és de preciosa la lluita per la dignitat i per la llibertat. He entès el missatge… la duré als armenis, als kurds i a tots els pobles reprimits.

Duré la vostra llum com una cuca de llum-estel. Fràgil però lliure. Sé que el nostre joc continuarà, que retrobaré les vostres estimades cuques de llum-estel a Barcelona. I després anirem plegats més enllà, per construir més ponts, més llums, més miracles, per trobar altres intel·ligències, altres experiències… I el nostre joc màgic esdevindrà un espai fèrtil de convergències transnacionals.

Tot el que passa al voltant d’aquest premi és la manifestació d’una força interior. De la sinceritat. De la coherència. És una veritable força, no només per resistir la tirania, sinó també per crear un altre món, en el qual tindrem l’honor d’habitar.

Gràcies, una vegada i una altra.

Pınar Selek