A començaments del passat mes de maig, el PEN Internacional va publicar la seva Case List, una relació de més de 1000 casos individuals d’escriptors (novel·listes, poetes, periodistes, bloguers) atacats, perseguits, amenaçats o assassinats per exercir la seva professió. La llista detalla situacions diverses: assetjaments, execucions, assassinats per part d’actors no estatals, desaparicions forçades, condemnes judicials, i d’altres.  Fa referència també a casos d’anys anteriors en què persisteix la impunitat, o a casos en què el protagonista ha resultat alliberat.

Tal com publica el resum fet pel propi PEN Internacional, la llibertat d’expressió està sota amenaça arreu del món, a causa de la guerra, de la violència exercida per part de grups no governamentals, de l’adopció de lleis “anti-difamació” o de la vigilància dels estats sobre els dissidents. La Case List de 2015 documenta un  augment global dels assassinats, detencions i assetjaments. La llista dels països amb més casos constitueix una bona radiografia de la situació de la llibertart d’expressió al món: la violència contra els bloguers de Bangladesh, les lleis contra la dissidència a Turquia,  els processos judicials falsejats a Azerbaidjan, els escriptors perseguits pels diferents bàndols en guerra a Síria, la legislació teocràtica i medieval a Aràbia Saudita, l’empresonament d’escriptors a Egipte, Iran, Xina o Vietnam, algunes dictadures ferotges a Àfrica, el cicle de la violència a Mèxic i altres països llatinoamericans…

Repassant la llista del PEN, però, podem veure que les amenaces contra la llibertat d’expressió no són només un problema de països del Sud, o de països als quals assignem fàcilment l’etiqueta de “dictadures”, ni tan sols dels països que alguns es conformarien qualificant-los de “democràcies imperfectres”, com Rússia o Turquia. Quan el PEN Internacional diu que la llibertat d’expressió està sota amenaça a tot el món, vol dir això: arreu del planeta, una expressió que inclou les nostres democràcies occidentals. Així, a la llista hi trobem, per exemples, periodistes nord-americans assetjats o jutjats per la seva cobertura dels fets de Ferguson, Missouri, el 2014 (mort d’un adolescent negre per part d’un agent de policia i protestes posteriors). Hi trobem, també, l’escriptor italià Erri de Luca, i periodistes italians jutjats per difamació o amenaçats pel crim organitzat. Hi trobem els periodistes francesos de Charlie Hedbo assassinats pel totalitarisme islamista, naturalment. I hi trobem, com tampoc no podia ser d’altra manera, la “llei mordassa” i les modificacions del Codi Penal espanyol, que el PEN considera que són una mostra de la tendència mundial a la criminalització de la dissidència.

Malauradament, la tasca de les organitzacions que defensen la llibertat d’expressió és tan necessària com sempre. O més necessària que mai, sembla de vegades. I ha de mirar cap a tot arreu.

 

Més informació:
– La Case List del PEN Internacional
– Nota informativa del PEN Internacional sobre la Case List.