Deixar de posar-hi la paraula per posar-hi el cos

Katherine Bisquet

(text llegit a la taula rodona “Literatura en temps de guerra i repressió”, a la reunió del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN Internacional, a Zàgreb, 12 de maig de 2023)

Hauria de parlar sobre la meva trajectòria com a activista i la meva tasca ara com a escriptora desplaçada, després de ser bandejada. Però jo sempre prefereixo parlar de les coses que em van impulsar a prendre aquest camí dins de la dissidència. Perquè aquestes mateixes coses, aquests esdeveniments, han estat ja no només el fil per on s’ha entreteixit la meva vida, sinó també per on s’han teixit la vida i els símptomes d’un país, dels familiars de centenars de presos polítics, dels meus amics presos, de milions d’exiliats.

Durant el temps que vaig estar en presó domiciliària a Cuba em van fer una entrevista on em van preguntar com podia continuar treballant sota repressió, sota un clima de violència diària. Llavors vaig respondre breument que si deixava d’escriure guanyaven ells: ja em tenen a mi, intento que no segrestin també la meva imaginació.

La Seguretat de l’Estat, en efecte, em va mantenir immobilitzada a casa meva durant molts de mesos, però això no va impedir que continués amb la meva feina, amb la traducció de tota aquesta violència a un altre llenguatge: poesia, crònica, ficció. Era l’única manera com podia escapar-ne. I tota aquesta violència va quedar sotmesa a un vers, sotmesa a la bellesa i a la gravetat d’un vers.

Però abans que succeís tot això, abans que el conflicte m’arribés, l’escriptura no sempre va ser suficient per defensar-me o per defensar els altres. Vaig deixar de posar-hi la paraula per posar-hi el cos, amb el vers no en tenia prou. La poesia es va convertir en una extensió del meu cos, una arma de lluita a l’espai públic. L’acció performativa de llegir poesia a la via pública –davant una estació de policia, als carrers, a les portes de les institucions del govern, des d’un terrat– es va convertir en delictes al meu compte: instigació a delinquir, desacatament, desordre públic, incitació a la rebel·lió, sedició.

Aleshores, ja no era només la poesia publicada a les xarxes socials o en un llibre el que representava un perill per a la Seguretat de l’Estat, sinó el meu activisme poètic, la poesia protesta, a mode de manifest a la via pública. Aquestes accions cobraven significat quan travessava la línia prima que separa l’activisme de l’exercici de l’escriptura.

Molts escriptors aquí som activistes, segurament sabeu a què em refereixo quan parlo de passar del paper al carrer. La repressió ja no és només en la censura de la nostra obra literària, en la voluntat de silenciar-nos, en la persecució, en l’exili o en l’exili interior. La repressió es manifesta total, com quan una plaga es propaga, i no en tenen prou amb controlar-la, l’han d’exterminar.

La meva escriptura crítica va ser, en gran mesura, un bon conductor d’empatia i de solidaritat; però realment el que va aconseguir la meva llibertat plena i el meu capital polític per generar un canvi real, va ser que jo mateixa em convertís en la meva pròpia escriptura. Va ser així que vaig poder entrar en contacte amb les altres persones que estaven en perill, ja no veure-les des de certa distància –des d’on inspiren els poetes–, sinó des del mateix terreny de la guerra, on vaig poder tocar-les i estar amb ells.

Katherine Bisquet (Ciutat Nuclear, Cuba, 1992). Escriptora. Graduada de Lletres en la Universitat de l’Havana. Ha publicat els llibres de poesia Algo aquí se descompone (Col·lecció Sud Editors, l’Havana, 2014) i Uranio empobrecido (Rialta Edicions, Querétaro, Mèxic, 2021). Ha dirigit la pel·lícula En San Isidro, curt documental, Colectivo CCC, 2023. Guanyadora del Premi Ciutat d’Alcalá de Poesia 2022, Espanya, amb el llibre de poesia Esquizopatria. Seleccionada per a una de les beques del programa de Florida International University per a estudiosos cubans amenaçats en les humanitats durant l’any acadèmic 2023-24, per a realitzar el projecte literari La blanca memoria. Actualment resideix a Espanya després de ser desterrada del seu país per la Seguretat de l’Estat cubà el 2021.