Alicia Quiñones: “A Mèxic s’assassinen periodistes amb impunitat absoluta”

Les notícies de periodistes amenaçats i assassinats a Mèxic arriben amb esfereïdora regularitat. En parlem amb Alicia Quiñones, escriptora, editora i periodista mexicana. És secretària del PEN del seu país i actualment fa una estada a Londres, treballant per al PEN Internacional en un projecte d’actuació a Amèrica Llatina.

Els nivells de violència i d’impunitat fan que qualsevol periodista que informi de l’esdeveniment més mínim pugui ser amenaçat i assassinat.

Algunes vegades s’ha dit que Mèxic és el país més perillós del món per exercir el periodisme. Hi estaries d’acord?
Crec que sí que ho és. Ho han dit organitzacions com Reporters Sense Fronteres o Article19. Les xifres d’Article19 parlen d’onze assassinats de periodistes i 426 agressions contra la premsa durant el passat 2016. El 99% dels casos encara estan impunes. Els nivells de violència i d’impunitat fan que qualsevol periodista que informi de l’esdeveniment més mínim pugui ser amenaçat i assassinat. I el 2017 està resultant encara més mortífer: des de començaments d’any, vuit periodistes i defensors dels drets humans han estat assassinats. És cert que hi ha àrees que són més vulnerables que d’altres. En estats com Michoacán, Tamaulipas, Baja California, Sinaloa, Chiuaua o Sonora la situació de desprotecció és dramàtica.

Això vol dir que la situació a México DF o a les grans ciutats és millor?
Bé, abans es deia que a les grans ciutats els periodistes estaven més protegits, i que els periodistes que treballen per a grans mitjans estan més segurs, però això també està canviant. Aquest mateix any, hi ha periodistes de prestigi, com Héctor de Mauleón o David Fuentes, que escriuen a El Universal i que estan investigant les connexions entre el narcotràfic i instàncies de poder a la universitat o la ciutat de Mèxic, que estan rebent amenaces a través de les xarxes socials. A Mèxic la seguretat completa no existeix.

Javier Valdez, el periodista que va ser assassinat a Culiacán, Sinaloa, el passat mes de maig, havia escrit que Mèxic és un narcoestat de dos caps: d’una banda, el crim organitzat i, de l’altra, el crim d’Estat. Fins a quin punt hi ha connexions entre el crim organitzat i els poders de l’Estat?
Aquesta és una pregunta molt important, i no se li pot donar una resposta exacta. Però hi ha, definitivament, una gran connexió entre el crim organitzat i les autoritats federals. I no és una connexió que hagi començat ara. El crim ha poblat l’Estat. Hi ha una impunitat absoluta, una actitud del govern de deixar que les activitats il·lícites segueixin creixent.

A començaments de mes, el PEN de Mèxic demanava urgentment protecció per a Sanjuana Martínez, una periodista que ha denunciat la implicació de les autoritats de l’Estat i dels militars en diferents episodis de violència, i que també rep amenaces. És aquesta la principal demanda a les autoritats mexicanes: protecció?
Sí, és clar. A Mèxic hi ha una sensació de desprotecció que ha fet que en aquest moment hi hagi 14.000 persones que han demanat asil als Estats Units. I naturalment els periodistes necessiten la protecció que faci possible la llibertat de premsa. Això és essencial per a la democracia: sense llibertat d’expressió, quins drets humans tenim? Sense llibertat d’accés a la informació, quina democràcia?

Sembla, en canvi, que el que fa el govern amb aquests periodistes i activistes és espiar-los…
Exactament. Recentment s’ha descobert que el govern ens vigila. El govern va comprar un programa informàtic de vigilància, de fabricació israeliana, anomenat Pegasus, se suposa que amb la intenció de fer-lo servir contra el crim organitzat. Ha resultat, però, que un grup de periodistes ha denunciat, amb proves i amb el suport d’un grup d’estudi sobre espionatge de la Universitat de Toronto, que el govern ha fet servir el programa per espiar periodistes i activistes dels drets humans. El govern federal, naturalment, ha intentat desmentir-ho, però les proves el deixen en una posició molt difícil.

El passat mes de març va ser assassinada Miroslava Breach, corresponsal de La Jornada a Chiuaua. Poc després, el director d’el Norte de Ciudad Juárez, per al qual també treballava Breach, anunciava el tancament del diari perquè no podia garantir la seguretat dels periodistes. És això el que pretenen, callar els periodistes amb la por?
Sí, Miroslava Breach era una periodista exemplar, i el seu assassinat és la forma més extrema de censura. El Norte de Ciudad Juárez ha deixat de tenir edició en paper però continua tenint edició digital. Tancar un diari és la darrera opció, i un director hi arriba quan no té altra sortida. Com es pot continuar sense la protecció del govern? Aquesta censura brutal actua així; amb l’assassinat dels periodistes i amb el tancament de mitjans.

[…]a partir d’aquí el periodista s’enfronta de manera directa al crim organitzat. A partir d’aquest moment, malauradament, també augmenten els atacs i els assassinats de periodistes.

En qualsevol cas, els periodistes de Mèxic han mostrat una valentia exemplar.
Hi ha un moment concret que marca un canvi en el periodisme a Mèxic. Va ser l’any 2010, quan el periòdic El Diario, de Ciudad Juárez, després que un fotògraf seu fos assassinat, va publicar un gran titular de primera plana i un editorial amb el títol “¿Qué quieren de nosotros?” Era un missatge directe adreçat al crim organitzat, de qui el text afirma que és l’organització que governa de facto la ciutat. Aquest gran titular de primera plana suposa un canvi de perspectiva: a partir d’aquí el periodista s’enfronta de manera directa al crim organitzat. A partir d’aquest moment, malauradament, també augmenten els atacs i els assassinats de periodistes.

Aquest passat mes de maig, el president Peña Nieto ha anunciat les seves “Acciones por la Libertad de Expresión y Protección a los Periodistas”. Quina credibitat us mereixen?
Entre els periodistes, la credibilitat que se’ls dóna és pràcticament nul·la. Jo no crec que hàgim d’estar sempre contra les propostes governamentals, però en aquest cas no sembla que puguem esperar massa. El president té poca credibilitat: l’any va començar amb una reducció del pressupost que la Secretaria de Governació de Mèxic dedica a la protecció de periodistes, i amb unes xifres baixíssimes de resolució de casos per part de la FEADLE (la Fiscalia especial dedicada als delictes contra la llibertart d’expressió). I ara arriba aquesta proposta, després de la mort de Javier Valdez, com una acció de reacció davant el gran ressò mediàtic, nacional i internacional, del cas. Fa molt de temps que s’hauria d’haver actuat.

Moltes gràcies, Alicia, i enhorabona per la bona feina i pel coratge.