[MOMENT 6]

El 20 de setembre de 2005, en el marc de les activitats organitzades pel Comitè d’Escriptores del PEN Català i dins del projecte Itineraris, amb un programa de taules rodones que volia recórrer tota l’àrea lingüística de la nostra literatura, es va celebrar a Gandia una taula rodona sobre la Literatura catalana escrita per dones en el segle XX.

Les ponents vàrem sortir de Barcelona acompanyades per la Josefa Contijoch i la Teresa Pous, membres de la gestoria del Comitè, i a Gandia vàrem ser rebudes per la Teresa Pascual, coordinadora de l’acte des del País Valencià i l’Anna Montero, moderadora de la taula.  Dos grans poetes i grans persones.

El tema era Tradició i Modernitat de la Literatura escrita per dones. En la meva intervenció, em vaig centrar en la poesia. No hi havia gaire públic, però escollit. Entre els assistents s’hi trobava la jove filòloga, Àngels Gregori.

No va ser un acte multitudinari però sí entranyable. D’entre les companyes de la taula, recordo amb especial afecte, l’assagista Francesca Bartrina, professora de la UVIC i membre del GETHLIC, amb la qual vaig empatitzar de seguida. Vaig tenir la sort de retrobar-la a Cadaqués, allà vam establir una gran amistat. Em va ajudar molt en l’organització dels actes del 20è aniversari de la mort de la poeta i amiga, també cadaquesenca, Quima Jaume. Per desgràcia, la malaltia se la va emportar molt aviat, però el seu record entranyable, continua i continuarà viu.

Text de: Rosa Ardid Borràs