El soci Josep Lluís Roig va viatjar a finals d’abril al continent americà per assistir a la Fira del Llibre de Buenos Aires, on el PEN Català va presentar de forma oficial el seu nou llibre “Exilis creuats”. Aquest mes ens en fa una crònica explicant la seva experiència:

Viatgem carregats de llibres cap a Buenos Aires. El PEN Català i el PEN Argentina han publicat un volum conjunt amb articles dels socis que, d’alguna manera, relacionen ambdós espais culturals. El títol és “Exilis creuats / Exilios cruzados” i ha tingut un gran èxit de participació, en un i altre continent. L’ha publicat una jove editorial valenciana. La portada és impactant; el llibre, sobri, fa patxoca, a més de pesar mig quilo. Però ja no hi ha temps per a enviar-lo per mitjans tradicionals si ha d’arribar a Buenos Aires per a la Feria del Libro on Barcelona és la ciutat convidada, així que un centenar d’exemplars viatgen en maleta, plens de paraules, de ganes de conèixer, de reconèixer.

La Feria del Libro de Buenos Aires és immensa, es paga per entrar i està molt orientada a la venda de llibres. Perquè, malgrat la crisi econòmica, els argentins compren tants llibres com poden. Joves, madurs, vells, xiquets, en compren.

La Feria comença reivindicativa, amb un públic proactiu, reivindicatiu contra retallades, actituds,… I la conferència inaugural de Rita Segato va clarament en el mateix sentit. No sembla que estiguen disposats a deixar-se derrotar, malgrat les dificultats. A la Feria hi ha moltes activitats al voltant de la idea de Barcelona, amb molt de públic, com la presentació del llibre «Exilis creuats/Exilios cruzados», del 26 d’abril, quan el saló es queda diminut per a acollir tanta gent. Com la inauguració de l’estand de Barcelona. No és el més gran, però sí que és dels més ben dissenyats. Els argentins tenen ganes de saber, de conèixer, de realitats diverses. Com nosaltres, que se’ns ha confirmat una ciutat acollidora, culta, que potser té dificultats econòmiques però que sap ser vital, reivindicativa, que sap proposar.

Mentre al recinte firal se succeeixen els actes, també se’n fan a fora, per obrir les activitats a la ciutat. Així, hi ha un recital de poesia a la casa de Victoria Ocampo, amb autors de tots dos PEN (Miguel Gaya, Àngels Gregori, María Lanese, Claudia Masin, Josep Piera, Begonya Pozo i Josep Lluís Roig, presentada per Gabriel Seisdedos) on se sent l’interès per la llengua, per la sonoritat del català, la voluntat d’apropar-se. La voluntat d’un pont de paraules.

Ens sentim acollits, escoltats. Participem en programes de ràdio i televisió per a explicar això de la cultura catalana, això del PEN, això de creure en les paraules mentre aprofitem els matins per a conèixer una mica la ciutat, parlar amb els taxistes, agafar el pols de les llibreries de nou i de vell (ja ho sabien, vostès, que els llibres no paguen IVA, encara que els resulten força cars, en comparació a nosaltres?), visitar cafeteries, seguir els passos de Borges (dinar en una bodega molt a prop de la biblioteca on va treballar, el vi, també, els nous amics i amigues a través de la literatura que és molt més que un pont que hom pot travessar)…

I, de sorpresa en sorpresa, el Festival ¡Libera la palabra! PEN que consisteix en una sèrie d’events itinerants de PEN International de literatura contemporània por tot el mon que cristalitza a la Biblioteca Leopoldo Lugones, on recitem poemes creuats amb poetes no només del PEN Argentina, com Laura Valenzuela, sinó també d’altres PEN sud-americans com Gioconda Belli; alhora que aprenem el per què del nom PEN Argentina quan un dels poetes, jove, vital, recita en Quítxua. A Buenos Aires tot sembla internacional; al cementiri, els cognoms de mil nacions es mesclen, encara que també hi caben les arrels.

Marxarem amb els ponts oberts, amb la voluntat de tornar, amb un darrer passeig inesperat –l’avió despegarà amb sis hores de retard, ens avisen per la nit tard– amb Jaume Pont, Sebastià Alzamora, Josep Piera, Àngels Gregori, Begonya Pozo, amb Manuel Forcano de guia pel barri de San Telmo. De vegades la felicitat són els detalls. O la voluntat de tornar, de fer un pont més alt, farcit de paraules.