Soc el Bàssem an-Nabrís. Caço l’ombra quan cau
la nit. Caço la ranera de cada so. Sé quan defallirà
l’home que ara resisteix, i quan, la mare que ha
perdut un fill, dirà tot allò que no sent de veritat.
Soc el Bàssem an-Nabrís: el que ha vist, ha viscut
i ha cremat milions de cigarretes. Ningú no m’ha
fet justícia, ningú no s’ha preocupat ni de mi ni
dels altres.

Soc el Bàssem an-Nabrís, i aquesta és l’ocupació
dels meus darrers dies: cada vespre m’assec en
una única cadira, en una única habitació, en un
únic univers; cada dia caço l’ombra en els plecs de
la foscor i vigilo la ranera de cada so. I no deixo
d’estar enfadat.

Bàssem an-Nabrís