Des de 1922, defensem la llibertat d'expressió i els drets lingüístics, salvaguardem el patrimoni literari català i promovem el diàleg intercultural.
El PEN Català acull durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat com a conseqüència dels seus escrits.
Promovem la traducció literària per tal de superar la barrera de la diferència idiomàtica que impedeix la comprensió entre els pobles. Treballem tant per difondre la literatura catalana en altres llengües com per prestar suport a la traducció de les obres de la literatura universal al català.
Treballem per l’afirmació i la defensa dels drets lingüístics. El PEN Català va impulsar la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, signada per 41 centres PEN, 66 ONG i 41 experts en drets lingüístics de tot el món.
El PEN Català fa un seguiment de les violacions dels drets humans comeses contra escriptors, editors, traductors i periodistes de tot el món i organitza campanyes en favor seu.
Vols estar informat de les nostres publicacions i activitats a través de la newsletter?
Pots ser soci o sòcia de ple dret si ets escriptor de qualsevol branca, periodista, editor o traductor i comparteixes els valors fundacionals del PEN.
Si no ets escriptor i vols sumar-te a la defensa de les llengües i la llibertat d’expressió pots formar part del Cercle d’Amics del PEN.
Ajuda’ns a seguir defensant la llengua i la llibertat d’expressió.
Sí! El nostre web s'adapta a dispositius mòbils, però encara està en desenvolupament. Per veure-la ara correctament, consulta-la des d'una mida de pantalla major de 1100px ; )
De manera excepcional, el PEN Català també va reconèixer el 2013 la lluita dels docents de les Illes i la seva perseverança contra les imposicions del Govern de les Illes Balears. Durant el 2012, estudiants i docents van protagonitzar la major mobilització que s’ha vist mai arreu de Balears per protestar contra les retallades en educació per les polítiques d’austeritat del Govern d’Espanya, i en especial per la intenció del Govern de les Illes Balears, presidit per José Ramón Bauzá, d’impulsar el Tractat Integral del Trilingüisme (TIL). El TIL pretenia incrementar, d’un any per l’altre, el nombre d’hores impartides en castellà i anglès a les escoles i instituts, amb un resultat d’un terç de les hores impartides en cada una de les tres llengües (català, castellà i anglès). Les protestes reclamaven la impossibilitat d’implementar aquest sistema d’un curs per l’altre, i rebutjaven el que significava un retrocés en la normalització lingüística de la llengua catalana. La mobilització constant va resultar en la dimissió de la Consellera d’Educació, els pitjors resultats electorals de la història del Partit Popular a l’arxipèlag en les eleccions autonòmiques de 2015, i un acord amb el nou Govern per elaborar, conjuntament amb els docents, un pacte educatiu.