Ventura Gassol (presó Madrid, maig 1935) a Conxita Badia
Presó – Madrid 21.V.1935

Estimada Conxita,

Per fi t’he sentit a la presó per Ràdio. Una abraçada ben forta amb tota la meva ànima!
Quina emoció! Mateix que si m’haguessin esquinçat l’ànima.
Demà t’escric explicant-te’n tota la impressió. Per avui sàpigues només que van venir-me als ulls llàgrimes d’aquelles inefables que no s’obliden.
Diga-li a l’Esperança xxxx xxxx.

V. Gassol

Ventura Gassol (presó Madrid, juny 1935) a Conxita Badia
Presó – Madrid 12.VI.1935

Estimada i enyorada Conxita,
De segur, de segur que et creus que ja m’he oblidat de la Conxita, oi? Doncs mira no hi ha dia que no en parli a la meva Esperança. Ja t’ho dirà ella quan torni.
Quina emoció que em feu sentir-te aquell dia per Ràdio! A mesura que anava escoltant-te em semblava que les parets de la presó s’anaven clivellant de mica en
mica i que, acabant per obrir-se de bat a bat, em trobava a casa, a casa teva, a Sant Salvador, al pati dels tarongers, a tots els llocs on t’he sentit cantar. Tots tots em són,
ara més que mai inoblidables.
[…]

Pau Casals (Prades, juliol 1947) a Conxita Badia (El mestre escriu des de Prada de Conflent, a Catalunya Nord, on visqué un temps exiliat. No confondre-ho amb
Prades de la Conca de Barberà. Ho escrigué amb la grafia francesa)
Villa Colette – Prades 16 juliol 1947

Estimada Conxita,

El seu mot ens ha fet tanta emoció. Vostè a Catalunya altra vegada? No sé què pensar-ne perquè no sé quines en són les causes. Espero que vostè n’està contenta i
si així és, jo també. Quan tindrem l’alegria de veure-la i de sentir la seva veu? Quan? Veurem encara tantes coses que em son tan estimades? La bona i admirable
Frasquita comparteix amb mi penes i dubtes. Quina serà la nostra fi?
[…]