1939

Està bé, que m’escoltin: és necessari que la veu travessi aquests murs espessos, que la gent sàpiga tot el que l’home és capaç d’arribar a ser enfront dels seus semblants. Deixeu-me parlar, parlar a crits, parlar de cara al món. Fins ara ens han tingut abandonats i se’ns va abandonar durant la guerra… Calmez-vou, je vous en prie. Ni aquest bon home disposat a saber exactament si és cert el que diuen els diaris és capaç de resistir la veritat en veu alta.

Xavier Berenguel