Adolfo Fernández Saínz

(Cuba, 1947)

ESCRIPTOR empresonat

Periodista (Agencia Patria). Condemnat a 15 anys de presó en base a la Llei 88. Retingut en la presó de Holguín.

Segons la Agencia de premsa russa Prima News, el 3 de juny del 2003 va començar una vaga de fam de 13 dies per demanar que la seva família tingues el dret a visitar-lo més sovint. El 15 d’agost de 2003 va començar una segona vaga de fam, aquesta vegada juntament amb Mario Enrique Mayo i Iván Hernández Carrillo, per demanar una millor alimentació i medecines pels presoners amb infermetats greus.

El 18 d’octubre del 2003 va començar la tercera vaga de fam, amb Mario Enrique Mayo, per protestar l’enviament a la cel•la de càstig de Iván Hernández Carrillo. El 6 de desembre del 2003 va ser colpejat fins a quedar inconscient quan protestava per la violència de la que estava sent víctima un altre presoner. En el mes de setembre del 2004 s’ha donat a conèixer que ha desenvolupat una inflor a la altura de l’abdomen que encara no ha estat medicament investigada.

Cuba: els judicis sumaris de l’abril del 2003
Mario Enrique Mayo Hernández , Adolfo Fernández Saínz i Iván Hernández Carrillo formen part d’un grup de 26 escriptors, periodistes i bibliotecaris condemnats en els judicis sumaris de l’abril del 2003. Les detencions massives de dissidents van començar a produir-se el 18 de marc del 2003 i van suposar l’arrest de 75 persones. Tots ells van ser jutjats en base a les lleis per la protecció de l’estat vigents a Cuba i els judici, celebrats el 3 i 4 d’abril del 2003, van durar un sol dia. Els judicis van tenir lloc a portes tancades i no hi va haver temps pels acusats de preparar una defensa solida. La acusació es va centrar en les suposades relacions conspiradores entre els acusats i James Cason, el cap de la Secció d’Interessos Especials dels Estats Units a l’Havana. Poc temps abans de la repressió, Cason havia reforçat considerablement els seus contactes amb els cubans que es feien ressò de la oposició a Fidel Castro.

Càrrecs.Tots els detinguts van ser jutjats en base a l’article 91 del Codi Penal i a la llei 88. L’article 91 tracta dels càrrecs pels actes en contra de “la independència de la integritat territorial de l’estat”, per la qual la pena màxima prevista és la mort. La llei 88 és un apartat de la legislació que ho avarca tot i que ha estat utilitzat en el passat com un mitjans per enviar escriptors i periodistes a la presó. Contempla condemnes de fins a 20 anys de presó per aquells que són reconeguts culpables de cometre “accions que, d’acord amb els interessos imperialistes, tenen l’objectiu de subvertir l’ordre intern de la Nació i destruir el seu sistema polític, econòmic i social”.

Apel·lacions. Tots els condemnats van presentar apel·lacions al Tribunal Supremo Popular en l’abril del 2003, però ninguna no va tenir èxit. Tanmateix, des de l’abril del 2004, quatre dels condemnats han obtingut la llibertat condicional, aparentment per raons de salut.
Context. Una nota oficial de la pàgina web del govern cubà condemna explícitament les suposades accions de James Cason i, en conseqüència, de tots aquells amb els quals ell ha suposadament conspirat. El fet que la nota continuï mencionant els anomenats Cinc Herois – nacionalistes cubans que s’havien infiltrat en les organitzacions anti-castristes de Miami—suggereix que les detencions poden també haver estetes fetes com a represàlia i potser com a fitxa de canvi per obtenir el seu alliberament. Els Cinc Herois fa quatre anys que estan detinguts als Estats Units.

El Grup de Treball sobre les detencions arbitraries de la Comissió de les Nacions Unides pels Drets Humans ha declarat formalment que tots els condemnats en la repressió del març del 2003 han estat detinguts arbitràriament. (Categoria II).