Un Charlie Hebdo a Rússia?

Per David Figueres

El passat dia 1 d’abril la publicació russa Novaya Gazeta publicava un article d’Elena Milàixina on es denunciava la detenció i tortura a Txetxènia de més de 100 homes. El seu únic delicte: ésser sospitosos d’homosexualitat. En aquestes detencions almenys 3 homes haurien perdut la vida assassinats pels seus botxins.

Txetxènia és una república de la Federació Russa que ha estat objecte de repetides denúncies per part de diverses organitzacions internacionals per la vulneració continuada dels drets humans. Després de dues guerres sagnants, Ramzan Kadírov, amb el beneplàcit de Moscou, instaurà una dictadura presidencialista que amb mà de ferro i sempre amb pràctiques criminals ha anat escombrant qualsevol dissidència, en aliança amb Vladimir Putin.

Les reaccions a l’article de Milàixina no es van fer esperar. Alvi Karimov, portaveu de Kadírov, va arribar a afirmar que el que deia l’article no era veritat senzillament perquè a Txetxènia no hi havia homosexuals i si n’hi havia, les seves famílies, ja es preocupaven que no se sabés o directament s’encarregaven que desapareguessin. Dimitri Peskov, secretari de premsa de Putin, preguntat també per l’article, va etzibar que no sabia en quina mesura la informació era certa i que calia que els serveis d’interior investiguessin la veracitat de la notícia.

L’article ha sacsejat la comunitat LGBT. Habilitades diverses línies telefòniques perquè es denunciessin agressions contra homosexuals, han estat moltes les trucades que corroboraven aquestes pràctiques tant a Rússia com a Txetxènia. En els darrers anys els atacs a homosexuals a Rússia han augmentat considerablement. A Txetxènia la situació és molt més delicada, perquè les famílies, per vergonya, no acostumen a denunciar les agressions, ja que tradicionalment l’homosexualitat ha estat un tema tabú en la societat txetxena.

Hi ha un fet, però, molt més preocupant. Dies després de la publicació de l’article hi va haver una concentració a la mesquita de Grozny, capital de Txetxènia, dels principals líders religiosos del país. La concentració va comptar amb la presència de 15.000 persones. Després de la reunió, hi va haver un manifest on es deia que l’article era “un insult a la centenària base de la societat txetxena i a la dignitat dels homes txetxens” i titllava Novaya Gazeta com “enemiga de la nostra fe i de la nostra pàtria”.

La línia editorial de Novaya Gazeta sempre ha estat crítica amb el règim autoritari de Vladimir Putin a Rússia i el de Ramzan Kadírov a Txetxènia. Fins a la data, quatre periodistes que hi treballaven han estat assassinats. La darrera, Anna Politkòvskaia, morta a l’ascensor de casa seva el 2006. Detinguts els autors materials dels fets, encara avui no s’ha pogut determinar qui va donar l’ordre. Mai fins ara, la publicació moscovita havia rebut, però, una condemna de cap comunitat religiosa.

Aquesta circumstància ha estat determinant perquè Elena Milàixina hagi decidit marxar de Rússia per seguretat. Fa uns dies, en declaracions al Washington Post, ja fora de Rússia, Milàixina manifestava la seva indignació per la situació a Txetxènia comparant-la amb les neteges d’homosexuals que s’havien practicat els anys 30 a Alemanya per part dels nazis i al fet que no hi havia cap mena de dubte que la declaració contra Novaya Gazeta havia de considerar-se com una gihad, molt semblant a la crida que s’havia fet contra la revista francesa Charlie Hebdo i que va acabar amb l’assalt a la redacció i posterior assassinat de 12 persones el 2015.

La feina d’Elena Milàixina ha estat reconeguda amb el Premi Extraordinari Allison Des Forges instaurat per la fundació Human Right Watch i amb el International Women of Courage, atorgat pel Departament d’Estat dels Estats Units d’Amèrica. El 2011 va participar a Barcelona en l’homenatge a Anna Politkòvskaia en el 5è aniversari del seu assassinat convidada pel PEN Català i la Lliga dels Drets dels Pobles on vaig tenir l’honor de conèixer-la personalment.

Desitgem de tot cor que les amenaces a Novaia Gazeta quedin només en això, en un simple advertiment, però seria ingenu per part nostre, si no consideréssim el risc real que corren els periodistes que hi treballen. L’amenaça fonamentalista espanta enormement per la seva capacitat d’ablamar l’odi. A ningú se li pot escapar que Novaia Gazeta ha estat un mitjà combatut amb fermesa des del Kremlin i que si bé el focus internacional damunt la publicació, sobretot després de l’assassinat de l’Anna Politkòskaia, ha permès que qualsevol acció directa de les autoritats en contra seva tingués una resposta unànime de solidaritat i de condemna, la nova situació llança a Novaia Gazeta als lleons d’un escenari molt i molt perillós.

Malgrat que no es pugui demostrar, no cal ser massa intel·ligent per veure com la pretesa ofensa religiosa és una manipulació interessada de Moscou i el seu acòlit txetxè per esborrar qualsevol resistència en contra de les seves pràctiques criminals institucionalitzades. Per què pagar assassins a sou si un boig amb un kalàixnikov pot fer-nos la feina? La perversitat de la pregunta és majúscula a propòsit. El desenllaç, per indesitjable, esgarrifós.

Ferms en el determini de defensar la llibertat d’expressió en tots els àmbits i en totes les circumstàncies, el compromís de Novaya Gazeta amb la veritat, avui més que mai, ha de ser reivindicat. La difusió i la condemna d’aquest tipus de situacions, enèrgicament proclamades.

Més informació:

—L’article  d’Elena Milàxina a Novaya Gazeta
—Entrevista amb Elena Milàixina al Washington Post