Durant els darrers cinc anys, malgrat les estretors derivades de la crisi econòmica, el PEN Català no ha deixat de lluitar per créixer i per tenir més presència i més incidència, tant als territoris de parla catalana com al món.
Hem estat presents en totes les convocatòries internacionals, sobretot als congressos mundials: Gyeongju (Corea del Sud, 2012), Reykjavík (Islàndia, 2013), Bixkek (Kirguizistan, 2014), Quebec (Canadà, 2015) i Ourense (Galícia, 2016). També a les conferències internacionals de Lisboa (2014), a la trobada anual del Comitè per la Pau de Bled i a les convocatòries anuals d’ICORN: Estocolm, Cracòvia, Ljubljana, Amsterdam i París. En totes elles hi ha hagut una presència activa i efectiva dels representants del centre català.

Durant tot aquest període s’ha anat revalidant la presidència del Translation and Linguistic Rights Committee, amb Josep M. Terricabras al capdavant, substituït per Simona Skrabec el 2014. Aquesta presidència ha estat especialment fructífera en la història del comitè des de la seva fundació, ja que ha comportat l’aprovació de documents essencials com el Manifest de Girona sobre drets lingüístics (2011) i la Declaració de Quebec sobre la traducció literària (2015). L’organització anual durant tots aquests anys de la trobada internacional a Catalunya ha permès oferir nombrosos debats sobre els aspectes que ocupen el comitè, amb presència de delegacions internacionals i amb experts sobre les diverses temàtiques.
S’han multiplicat els actes i les accions de debat sobre temes d’especial actualitat i importància, com el debat sobre els Drets humans a la Mediterrània, el debat Alta Veu i l’exposició DELETRIX sobre la censura, promoguda pel PEN Català i el fotògraf Joan Fontcuberta. Aquesta exposició ha estat exhibida a Barcelona, València, al Festival Zentsura de Bilbao i també a diverses ciutats europees.

El quinquenni ha estat també un període de creació i consolidació de premis. El primer ha estat el Premi Veu Lliure-PEN Català, que premia un escriptor que hagi patit persecució i que hagi lluitat per defensar la pròpia veu. La iniciativa ha partit de les Illes i han estat guardonats en les successives edicions: Normando Hernández (Cuba, 2010), Salem Zenia (Cabília, 2011), Koulsy Lamko (Txad, 2012), Easterine Kire (Nagalàndia, 2013), Dessale Berekhet (Eritrea, 2014) i Docents de les Illes (2014), Ahmed Jalali Farahani (Iran, 2015) i Zeynep Oral (Turquia, 2016). Aquest reconeixement ha permès, a alguns dels premiats, millorar el reconeixement internacional dels països representats, sobretot en el cas d’Eritrea. El 2016 s’ha instituït el Premi PEN Català de Traducció Literària, per valorar i fer més visible la tasca imprescindible dels traductors com a creadors de ponts entre cultures.

També s’han continuat fent els actes d’homenatge i de memòria per acomplir l’objectiu del nostre centre de preservar el propi patrimoni literari. Així, hem homenatjat, i en la majoria de casos hem acompanyat l’acte d’homenatge amb un àlbum o publicació, a Rosa Leveroni (2011), M. Aurèlia Capmany i Montserrat Roig (2012), Quima Jaume, Quim Soler i la centenària Joana Raspall (2013), Francesc Candel (2014), 30 anys de Pedra de tartera (2015) i Joan Oliver (2016). A més a més, s’han fomentat els intercanvis, sobretot entre poetes. Així, el 2010 es va promoure un intercanvi entre poetes ucraïnesos i catalans, el 2014 entre occitans i catalans i el 2016 entre croates i catalans. Tots ells han tingut la seva corresponent presència de poetes catalans al país d’intercanvi.

La crisi humanitària que viu el món amb la vinguda de refugiats a Europa ha fet que des del PEN Català, que ja tenia en funcionament el Programa Escriptor Acollit, dirigit per la secretària general Raffaella Salierno, s’ampliés el nombre de ciutats acollidores dins els territoris de parla catalana, amb Palma i Girona, a part de Barcelona, que n’ha estat pionera. El PEN Català treballa intensament per fer créixer el nombre de ciutats acollidores, ben convençuts que és un programa molt enriquidor tant per qui acull com per a l’escriptor acollit. Aquests darrers anys hem tingut acollits la periodista tunisenca Sihem Bensdrine, Amir Alí d’Egipte, Bàssem an-Nabrís de Palestina, Ugar de Síria i Irakli Kakabadze de Geòrgia. Tots ells han tingut molta presència en tota mena d’esdeveniments culturals i literaris. Alguns a destacar serien: Setmana del Llibre en català, Festival de Poesia de Sant Cugat, d’Oliva, de la Mediterrània,  Festival Mot, Kosmòpolis, Fira del llibre Prohibit de Llagostera o Setmana de la Cultura Prohibida, Fira internacional del llibre de Frankfurt o Fira de Götebog.
A part, el PEN ha eixamplat la seva tasca promovent i formant part de plataformes de cara a assolir un treball més efectiu. És el cas de Som Escola o Asil.cat. Això ha permès treballar amb complicitat amb organitzacions similars al PEN o amb les quals compartim objectius. S’han signat convenis amb institucions públiques com universitats (UB, UAB, UPF, UIB, UV, UJI) i privades, com el Col·legi de Periodistes, o s’han coorganitzat activitats amb centres culturals com el CCCB o Arts Santa Mònica. El PEN Català és una de les organitzacions sempre present en actes a favor de crear consciència i promoure debat social. És constant la seva intervenció en el Dia Internacional de les Persones Refugiades o en el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa.

Un altre esforç efectuat durant aquest període intens és la major presència a les xarxes socials, amb un nou web i activant totes les plataformes possibles per arribar a nous públics i més transversals.
Bona prova d’aquesta tasca continuada ha estat premiada en forma de reconeixements, d’entre els quals el XXXIV Premi per a la Pau de l’ANUE (Associació per a les Nacions Unides a Espanya), el Premi Ramon Trias Fargas i el Premi a les Entitats dels Premis Octubre de València, l’any de la seva quaranta-cinquena edició.

La junta actual, amb la presidenta Carme Arenas i la secretària general Raffaella Salierno al capdavant, no estalvia esforços per aconseguir situar el PEN Català d’entre els centres més actius del món, per tal de continuar exercint aquesta diplomàcia cultural que va donar motiu a la creació del nostre centre l’any 1922, del qual enguany commemorem el 95è aniversari.