L’Ajuntament de Barcelona acaba d’aprovar el seu Pla de Cooperació al Desenvolupament, Solidarit i Pau 2013-2016. Entre els programes als quals dóna suport s’hi troba el Programa Escriptor Acollit del PEN Català. En aquest article l’autora explica en què consisteix.

Amb crisi, però solidaris

El nou Pla de Cooperació de Barcelona implica universitats, centres de recerca i empreses.

Tot i el context econòmic desfavorable, Barcelona renova i consolida la seva aposta per la cooperació internacional. Per fer-ho, ha creat el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament, Solidaritat i Pau 2013–2016, on es determinen les àrees geogràfiques prioritàries –l’Àfrica Subsahariana, la regió Mediterrània i el subcontinent Llatinoamericà– i es promou la implicació de nous agents socials, com les universitats, els centres de recerca i les empreses, entre altres.

El Pla, aprovat l’1 de febrer amb el suport de tots els grups municipals, preveu incrementar els recursos per la cooperació fins assolir, l’any 2015, el 0,7% dels ingressos propis. “Aquest compromís s’ha d’entendre dins del context eco- nòmic actual i les incerteses pressupostàries que se’n puguin derivar”, remarca Joaquim Llimona, director de Relacions Internacionals i Cooperació de l’Ajuntament.

La capital catalana és referent internacional en cooperació al desenvolupament i ha creat i exportat un model propi que és la suma de l’acció municipal i de la societat civil i el teixit associatiu. “Al llarg d’aquest recorregut de gairebé dues dècades, la cooperació al desenvolupament de l’Ajuntament ha passat de ser un programa aïllat de subvencions a entitats a convertir-se en una autèntica política pública”, diu Llimona.

El Pla vol implicar tant el teixit empresarial com els centres de formació i recerca, els col·legis professionals, les organitzacions sindicals i empresarials, etc. “Es treballarà perquè l’empresa pugui aportar la seva experiència i coneixement, i contribuir en processos de desenvolupament de països i ciutats socis.”

Barcelona destaca com ciutat d’innovació i de coneixement, i a l’hora de treballar per al desenvolupament aporta la seva experiència i excel·lència en sectors com el biomèdic, l’ambiental i el de les noves tecnologies. També en àmbits com el foment de l’emprenedoria, la planificació urbanística, el disseny d’espais públics i el de polítiques públiques orientades a la cohesió social i la gestió intercultural. Les ciutats d’acció prioritari són Medellín, Maputo, L’Havana i l’eix Tànger-Tetuan, juntament amb les poblacions palestines de Cisjordània i Gaza.

L’Ajuntament ja té a punt la convocatòria de subvencions d’enguany per a projectes de cooperació internacional.

Cap nen sense conte

“En aquells temps, temps antics, el món era tan petit i palpable que els gestos se sobreposaven a la parla corrent de la gent. N’hi havia prou amb un senyal amb la mà…”. Així comença El rei mussol, un conte que recrea una faula tradicional del poble sena escrita per Ungulani Ba Ka Khosa amb il·lustracions d’Americo Amos Mavale, ambdós de Moçambic, i editat perla Fundació Contes Pel Món. Aquesta és una entitat que va néixer el 2008 “amb l’esperit de promoure l’accés a la cultura, tant escrita com oral, a tots els infants, tot recuperant la saviesa de les cultures tradicionals i evitant que es perdi”, explica Jaume Font, director dela Fundació. I una manera de fer-ho és amb el projecte “Cap nen sense conte”, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament. “Per mitjà d’escriptors i il·lustradors moçambiquesos recollim els contes tradicionals de les comunitats properes a Maputo, els editem en portuguès i els distribuïm entre les escoles dels barris més pobres”, afegeix. Gràcies a aquests contes es fomenta la lectura, “ja que molt poques escoles tenen biblioteques o llibres infantils il·lustrats”, i es recuperen els contes tradicionals propis, “tot reafirmant la cultura del país”, remarca Font.

Els contes, traduïts al català i al castellà, també s’estan treballant en cinc escoles de Barcelona per apropar els infants i joves catalans a la realitat moçambiquesa, i aprofundir en la tradició oral i l’intercanvi cultural. “Els nens i nenes d’aquí intercanvien dibuixos, contes, cartes… amb els de Moçambic, i a la inversa, el que els permet conèixer la realitat de cadascun d’ells”, conclou el director de contes pel món.

El refugi de futurs ambaixadors

Des de la seva fundació, el 1922, per Josep M. López-Picó i Carles Riba, el PEN Català ha treballat en la defensa de la llibertat d’expressió i la lluita per a l’alliberament dels escriptors empresonats. Avui, i en col·laboració amb l’Ajuntament, impulsa el programa “escriptor acollit”, “que permet acollir durant fins un màxim de dos anys un escriptor amenaçat o amb risc de ser empresonat pel seus escrits”, explica Carme Arenas, presidenta del PEN Català. El programa es du a terme sota l’aixopluc de l’Icorn (International Cities of Refuge Network), xarxa de ciutats refugi d’arreu del món que vetllen per la defensa de la llibertat d’expressió, del qual el PEN Català és fundador i impulsor.

Fins a la data, Barcelona ha acollit tres escriptors perseguits al seu país. El primer va ser salem Zenia, novel·lista i poeta algerià i militant de la causa berber. “Va arribar el 2007, i després d’ajudar-lo a integrar-se, ara viu a Catalunya on treballa com a escriptor, alhora que realitza una tasca divulgativa”, explica Arenas. Sihem Bensedrine, periodista i escriptora tunisiana, va ser acollida el 2009 “perquè al seu país va patir una persecució constant per la seva defensa dels drets humans”. El gener de 2011 va tornar a Tunísia per participar de forma activa en la transició democràtica, “i és el primer cas en què ha estat possible el retorn”.

El tercer escriptor acollit ha estat el poeta palestí Basem Al-nabriss, qui va arribar procedent del camp de refugiats Khan Younis de Gaza després de ser amenaçat pels fonamentalistes de Hamàs. Actualment escriu en un diari digital àrab, on cada dia explica quelcom sobre Catalunya, i s’ha proposat traduir els principals autors en llengua catalana -començant per Espriu-, a l’àrab. “Totes aquestes persones que acollim o hem acollit es converteixen en ambaixadors de la nostra cultura al seu país”.