Article de la presidenta del PEN Català, Carme Arenas, amb motiu de la celebració; avui, dia 3 de maig, del Dia Internacional de la Llibertat de Premsa.

Vivim immersos en un model social que s’omple la boca de la paraula llibertat, sense adonar-se que, sovint, aquest és el concepte més vulnerat.

Periodistes i escriptors d’arreu del món, als quals als darrers temps s’hi han afegit usuaris de les xarxes socials, com bloggers o activistes web, són denunciats, perseguits, empresonats, torturats o fins i tot assassinats pel sol fet d’expressar una lliure opinió, quan aquesta no agrada al poder establert.

Els casos són molts i en citar-ne alguns dels malauradament, més emblemàtics, com el del recent guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, el xinès Liu Xiaobo, en arrest domiciliari; el d’Aung San Suu Kyi, de Nyanmar, el desgraciat cas d’Anna Politkòvskaia. Les zones de conflicte abasten tots els continents: a Europa podríem citar el cas de Hrant Drink a Turquia, o el de Natalia Estemirova, a Rússia. Al continent americà, pensem en els molts casos com el de Lydia Cacho a Mèxic, o a Colòmbia. També Cuba és un país que exerceix la seva brutalitat contra la llibertat d’opinió, basta recordar entre tants d’altres el cas de Maria Elena Cruz Varela. Àsia, sobretot a la Xina, la situació de repressió és cada dia més intensa. Posem com a exemple el cas del poeta i periodista Shi Tao, condemnat a 10 anys de presó pel simple fet d’haver enviat un correu electrònic en què citava una disposició del govern que ordenava als mitjans de comunicació a donar poca rellevància al 15è aniversari de la repressió de 1989 contra els activistes per la democràcia a Tian’anmen.

Avui, 3 de maig, s’escau el Dia Internacional de la Llibertat de Premsa, una bona ocasió per recordar que necessitem una premsa lliure. Si no podem exercir lliurement el nostre dret a la llibertat d’expressió a través dels mitjans, allò que està compromès és també la llibertat d’opinió; de tots els ciutadans. En definitiva, està en perill la democràcia.

A la brutalitat exercida en països com els abans esmentats, s’hi oposa un sistema molt més alambinat en les societats amb règims democràtics. La premsa és en mans de grans grups econòmics que empren els mitjans per als seus interessos. A més, les redaccions, sovint amb escassesa de personal, han passat de ser proactives, d’anar a buscar la informació, a ser reactives, o sigui a difondre aquella informació que es rep a la redacció sense massa possibilitats de contrastar-la i confirmar-ne la veracitat. Sabem cada vegada més de casos de reporters que es veuen obligats a difondre fotografies o cròniques que els subministren els governs, perquè només són permeses aquelles informacions convenientment controlades o manipulades.

En l’extrem oposat, en aquests darrers anys, i ben explícitament darrerament amb les revoltes que han succeït sobretot al continent africà, les xarxes socials han introduït una nova manera de distribuir la informació introduint el concepte d’immediatesa. Això ha representat un revulsiu que cal que analitzem tant en el seu vessant positiu, com també pel fet que molta d’aquesta informació no és contrastada i pot ser igualment manipulada. Francis Pisani i altres experts en tecnologies de la informació es mostren escèptics i a la vegada cautelosos pel que fa a l’ús de la tecnologia 2.0 en aquest el camp.

El dret a la llibertat d’expressió, recollit a l’Art. 19è de la Declaració Universal dels Drets Humans, mou diverses organitzacions i col·lectius a treballar per garantir-la i en denuncia les vulneracions.

El PEN Internacional, l’associació; internacional d’escriptors fundada el 1921 a Londres i amb seu a més de 100 països de tot el món, l’any 2010 va recollir, analitzar i treballar per donar suport als 700 casos de violacions d’aquest dret de què va tenir coneixement a tot el món, només pel que fa a periodistes i escriptors.

Junt amb el Centre UNESCO de Catalunya, el PEN Català promou avui a Girona i demà a Barcelona dos debats sobre Periodisme i xarxes socials per parlar de totes aquestes qüestions on intervindran periodistes i escriptors de diversos països: Rhoda Mashavave (Zimbabwe), Salem Zenia (Cabília, Algèria) Ricardo González Alfonso (Cuba), Juan Tomás Ávila Laurel (Guinea Equatorial), moderats per Vicent Partal i Assumpta Cantalozella. El debat és només un punt de partença, una espurna que hauria de servir per encendre el foc del debat sobre aquestes qüestions tan importants per a la salut democràtica dels pobles.

Carme Arenas
Presidenta PEN Català