La llibreria Catalonia va acollir dilluns, dia 15 de novembre, la presentació del número 34 de la revista  L’Espill que conté un dossier dedicat a la “Literatura perseguida”. El dossier aplega articles dels escriptors i poetes: John Ralston Saul, Carme Arenas, Raffaella Salierno, Salem Zenia, Chenjerai Hove, Easterine Kire Irala, Maria Barbal, Manal Alsheikh i El-Kaissa Ould Braham. L’acte es va emmracar en el programa d’activitats amb motiu del Dia de l’Escriptor Empresonat.

Simona Skrabec, moderadora de l’acte i integrant del consell de redacció de l’Espill, va obrir l’acte. A continuació Carme Arenas, Presidenta del PEN Català, és referí al compromís de l’escriptor amb l’art, amb la llengua i amb el seu territori. I va parlar de l’objectiu del PEN de recolzar els escriptors que han traspassat el silenci, que han estat detinguts o que són perseguits. Va acabar la seva intervenció citant unes paraules de Lidia Cacho que demostren la necessitat que organitzacions com el PEN vetllin per la la llibertat d’expressió i pels escriptors amenaçats o empresonats: “He salvat la vida gràcies a organitzacions com el PEN”.

Gustau Muñoz, cap de redacció de l’Espill, va recordar que Joan Fuster, fundador de la revista, també fou perseguit pel règim franquista. Va reflexionar sobre els efectes de l’exili, de la realitat de viure a la intempèrie, en un altre món. Va insistir en el compromís de tots amb la llibertat i en la necessitat que cal renovar sempre aquest compromís per aturar la dictadura de la indiferència, del relativisme i del mercat.

Salem Zenia va parlar de la dictadura i de la corrupció dels polítics d’Algèria. Explicà que Algèria s’enfonsa dia a dia i que tots els àmbits s’empobreixen, especialment l’àmbit dels drets humans. I va exposar que la misèria econòmica i la misèria moral creen un cercle viciós difícil de trencar. Es va referir a la violència dels polítics, a l’emigració i a la “fuga de cervells” i va explicar que unes 25.000 persones -intel.lectuals i professionals d’alt nivell- han abandonat el país a causa de la corrupció dels governants.

Raffaella Salierno, Secretària General del PEN Català i directora del programa “Escriptor Refugiat”, va fer conèixer als assistents les dades recollides el 2009 pel PEN Internacional sobre els escriptors assassinats, perseguits i amenaçats a tot el món. Afirmà que cada vegada és més contundent i dràstica la persecució d’escriptors al món. I va comentar que a Mèxic està creixent la repressió contra periodistes, escriptors i directors de mitjans de comunicació. Per això es va referir a la importància de les accions dels centres PEN.

Maria Barbal va explicar per què a Catalunya és tan fàcil entendre la repressió que es produeix als diferents països del món. Es va referir a l’exili interior i exterior que van patir molts escriptors catalans després de la Guerra Civil Espanyola. Va comentar que, tot i que en comparació a molts escriptors censurats o perseguits, els escriptors catalans es poden considerar privilegiats, hi ha un vel sobre la literatura catalana. Els escriptors catalans estan velats en molts àmbits: als diaris i a les televisions. I no cal dir en relació a l’Estat Espanyol. Va acabar la seva intervenció amb aquest pensament: “Malgrat tot, paga la pena continuar escrivint”.

Simona Skrabec, després de dirigir-se a Gustau Muñoz per agrair-li la col.laboració, va parlar de fins a quin punt la literatura pot incidir en la societat. A continuació deixà pas al recital poètic.

L’acte es va cloure amb una lectura de poemes d’escriptors de l’Índia i de l’Àfrica. Annie Batts – traductora del francès i de l’anglès al català d’uns quants articles del dossier “Literatura perseguida” i coordinadora de la lectura poètica – va fer-ne la presentació. Jaume Pons, Salem Zenia i Annie Batts van llegir poemes. Vam poder comptar amb la veu i col.laboració artística de Cinta Massip. L’espai acollidor de la Llibreria Catalònia, les veus dels lectors i l’art de Cinta Massip van crear una atmosfera poètica emotiva que va esdevenir un homenatge als poetes perseguits.