Amb motiu del Dia Internacional de la Traducció, el PEN Català organitza, en col·laboració amb l’Associació Catalana de Neohel·lenistes, un seguit d’actes al voltant de la literatura neogrega i de la seva recepció i traducció al català. Barcelona, Residència d’Investigadors i l’Espai Mallorca, del 2 d’octubre al 5 d’octubre del 2007.

Es tracta d’una literatura coneguda fonamentalment gràcies a unes poques traduccions que per la seva importància i per la dels traductors que les van fer possibles han arribat a ocupar un lloc preeminent dins de la història de la traducció als Països Catalans. Ens referim als poemes de Kavafis, girats per Carles Riba, i a les novel·les de Nikos Kazantzakis, El Crist de nou crucificat i Alexis Zorbàs, versionades per Joan Sales i Jaume Berenguer Amenós, respectivament. Aquestes traduccions no permeten, però, una visió àmplia de la literatura neogrega contemporània.

Més enllà d’aquests autors, més enllà de Kavafis —el títol d’aquestes jornades—, roman un corpus de traduccions prou important pel seu coneixement i estudi, un corpus gens menyspreable que s’ha anat configurant al llarg de més de cent anys, des de l’aparició, el 1881, de la traducció de l’obra Lukís Laras, de Dimitrios Vikelas, a càrrec d’Antoni Rubió i Lluch.

La recepció de la literatura neogrega a Catalunya

Dimarts 2 d’octubre A la Residència d’Investigadors del Csic (c. Hospital, 64), a les 19.30 h

La recepció de la literatura neogrega a Catalunya L’anàlisi de les dades que ens forneixen les obres i els autors raduïts, els torsimanys que les han fet possibles i l’època en què s’han publicat permeten fer un esbós força definit de com s’ha produït la recepció de la literatura neogrega al llarg de més de cent anys. En primer lloc cal destacar
que aquestes traduccions s’han anat incorporant al llarg d’un període molt dilatat, més de cent anys, i d’una manera desigual, fragmentària i incompleta. Desigual perquè no hi ha hagut ni equilibri, pel que fa al nombre de traduccions, ni continuïtat cronològica en la seva incorporació, tenint en compte que van passar seixanta-dos anys sense que es traduís cap nova versió; fragmentària perquè en els cas de la poesia es tracta sovint de poemes solts o de seleccions de diverses obres. Des de 1881, data de la versió del Lukís Laras de Dimitrios Vikelas, fins als nostres dies, s’han girat al voltant d’unes cinquanta obres gregues que corresponen a una trentena d’autors. Incorporació incompleta, també, perquè els autors traduïts, sobretot fins al 1990, tot i ser els més importants de la literatura neogrega, representen només una part relativament petita d’aquesta.

Taula rodona: Lluís Calderer, Joaquim Gestí i Rubén Montañés
Moderadora: Montserrat Bacardí

Més enllà de Kavafis

Divendres 5 d’octubre A l’Espai Mallorca (c. Carme, 55), a les 19.30 h

Més enllà de Kavafis: la poesia neogrega en traducció Després de la dèria kavafiana que afecta tota Europa fins als seixanta, la poesia neogrega arriba a Europa de la mà de nous autors, en especial dels poetes de la generació dels ’30. En el cas d’alguns d’aquest autors, com ara Seferis i Elitis, la concessió dels respectius premis Nobel —el 1963 i el 1979 respectivament—n’afavoreix la difusió. A Catalunya, l’aparició de neohel·lenistes com Eudald Solà o Carles Miralles permeten la seva incorporació, però sempre d’una manera molt fragmentària. Fins al 1980, en què apareix Mithistorima, no comptem amb cap obra completa de Seferis, i l’obra emblemàtica d’Elitis To Axion est, no es publica fins al 1992, en traducció del castellonenc Rubén Montañés.

Taula rodona: Vicente Fernández (Universitat Màlaga), Carles Miralles (UB)
Moderador: Francesc Parcerisas (UAB)

I a les 20.30 h Recital de música i poesia grega
a càrrec de J.C. Blanco (guitarra). Lectures musicades i il·lustrades de poemes d’Elitis, Gatsos, Ritsos, Kavadias, Dimulà, etc. Tot acompanyat d’un refrigeri.

Biografia participants:

Lluís Calderer (Manresa, 1944) és escriptor, estudiós de la literatura i traductor. Com a creador ha conreat el gènere narratiu i la poesia. Ha traduït obres d’Ungaretti, Camus i Maupassant i col·labora habitualment amb revistes de caire científic, cultural i literari com ara Regió 7, El 9 Nou, Faig, Reduccions, entre altres. Com a estudiós de la literatura catalana ha col·laborat en la Història de la literatura catalana d’Edicions 62, ha publicat l’estudi introductori d’El cor quiet de Josep Carner i s’ha encarrefat, amb d’altres, de l’Obra lírica de Josep Junyent i Rafart. L’any 1984 va publicar a la revista Faig l’estudi “Kavafis a Catalunya”, en el qual feia un repàs de la recepció de l’obra de K. Kavafis a casa nostra, tot resseguint les traduccions catalanes de Carles Riba, Alexis E. Solà, Gabriel Ferrater i Joan Ferraté, les opinions dels crítics, i fins i tot les adaptacions musicals dels seus poemes per part de Lluís Llach i Marina Rossell.

Joaquim Gestí (Barcelona, 1961) és llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma i actualment compagina la seva feina de professor d’institut amb la de traductor. Tradueix de l’italià, del francès, de l’anglès i del grec modern i clàssic. És autor de l’article “Traduccions catalanes de literatura neogrega (1881-2003)”i prepara la seva tesi doctoral sobre aquest tema. Amb Montserrat Franquesa formen un indestriable tàndem de traducció que s’inicià el 2000 amb L’Amor va arribar un dia tard, de Lilí Zografou, versió que va merèixer un dels premis de l’Associació de Traductors Grecs, l’any 2002. Ha versionat obres de Litsa Psarafti, Soti Triantafillou, Andreas Staikos, Maria Skiadaresi, Thanassis Valtinós, Iorgos Viziïnos, entre altres. Actualment és president de l’Associació Catalana de Neohel·lenistes, que té com a objectiu la promoció recíproca de la literatura i la cultura de Grècia i de Catalunya.

Rubén Montañés (Castelló, 1963) és llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de València (1986) i doctor per aquesta mateixa institució des de 1999. Ha impartit la docència a la Universitat de València de 1992 al 2002 i actualment és professor titular de la Universitat Jaume I de Castelló.
Traductor, gran coneixedor de la literatura antiga i moderna, ha versionat textos d’Heròdot, Elitis i Takhtsis, i, en col·laboració amb Jesús Cabezas, de Seferis i Ritsos. La seva traducció de To Àxion Estí d’Elitis li valgué el premi “Cavall Verd” a la millor traducció poètica de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana de 1993. En aquests moments s’ocupa a la traducció dels testimoniatges i fragments d’Alexis, per a la Fundació Bernat Metge, i de la novel·la Loxandra de Maria Iordanidu.

Montserrat Bacardí (Ciutadilla, 1962) Professora Titular del Departament de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en literatura catalana contemporània, ha estat assessora literària de diverses editorials. És col·laboradora de diverses revistes i publicacions literàries i coordinadora de la revista de traducció Quaderns. Traductora del castellà i del francès, és també autora d’importants estudis sobre Joan Sales (1998), Carles Soldevila (2002) i Anna Murià (Pòrtic, 2004), entre altres.

Vicente Fernández (Talavera de la Reina, 1953) és professor titular del Departament de Traducció i Interpretació de la Universitat de Màlaga i traductor literari. També és autor de l’estudi dedicat a Konstandinos Kavafis, La ciutat de les idees: sobre la poesia de C. P. Cavafis i les seves traduccions castellanes. Ha obtingut en dues ocasions el Premi Nacional a la millor traducció: el 2003 per Verbos para la rosa, de Thanasis Khatzópulos, i el 1992 per Seis noches en la Acrópolis, de Iorgos Seferis. Ha traduït també obres de Kostas Tsirópulos, Khristos Valavanidis i Kostas Mavrudís, així com les antologies Once poetas griegos i Nueve maneras de mirar el cielo.

Carles Miralles (Barcelona, 1944) Poeta. Catedràtic de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona. Estudiós del mite i la poesia dels grecs antics (poesia homèrica, Hesíode, poesia iàmbica i elegia, tragèdia, poesia hel·lenística), s’ha ocupat també de narrativa d’època romana i de poesia llatina. Ha traduït sobretot textos filosòfics, poesia hel·lenística, novel·la grega i poesia neogrega. Ha estudiat poetes del segle xv i alguns de moderns, com Verdaguer, Riba, Salvat Papasseit, Foix i Espriu. Ha treballat sobre temes diversos de literatura comparada i tradició clàssica. És director de la revista Ítaca de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’IEC. Obtingué el Premi Salvat-Papasseit 1967 de poesia. Els seu llibres Lectura de les Elegies de Bierville de Carles Riba, La mà de l’arquer, i Sobre Foix han rebut, respectivament, els premis Josep Carner de l’IEC (1980), Nacional de Poesia (1992) i Serra d’Or d’assaig (1994).

Francesc Parcerisas (Begues, Baix Llobregat, 1944) és poeta, traductor i crític literari. Professor del departament de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat vicedirector i cap del Departament de Traducció. Membre destacat de la generació literària dels 70, ha publicat, entre altres, els llibres de poemes Homes que es banyen (1966), L’edat d’or (1984), Focs d’octubre (1992), Natura morta amb nens (2000) i Dos dies més de sud (2006). També com a poeta ha rebut nombrosos premis, com ara el Carles Riba del 1966, el de la Crítica de poesia catalana (1983) i el de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, el mateix any. Francesc Parcerisas ha desenvolupat una intensa tasca com a traductor, reconeguda amb el premi de la Crítica Serra d’Or de traducció poètica, 1992, per La llanterna de l’arç, de Seamus Heaney, i amb el premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica, 2001, per Un esborrany de XXX Cantos, d’Ezra Pound. Col·labora en revistes culturals i literàries, i va aplegar alguns dels seus articles i assaigs al recull crític L’objecte immediat (1991). Ha estat president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i n’és membre de la Comissió Consultiva. També ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes entre 1998 i 2004 i coordinador de la Generalitat de Catalunya per a l’Any del Llibre i la Lectura 2005.