El PEN Català té en la defensa dels drets lingüístics un dels seus àmbits de treball fonamentals. L’any 1996, convidats pel PEN Català i el CIEMEN i apadrinats per la UNESCO, el PEN internacional i un centenar d’organitzacions internacionals, acadèmies de la llengua i entitats de defensa dels drets humans van aprovar la Declaració Universal de Drets Lingüístics. Quinze anys més tard, el 13 de maig de 2011, el PEN Internacional, a partir de l’impuls del PEN Català, va adoptar el Manifest de Girona, un decàleg que recull i actualitza els punts fonamentals d’aquella declaració. El Manifest de Girona afirma, entre d’altres coses, que la diversitat lingüística és un patrimoni de la humanitat, que tota comunitat lingüística té dret que la seva llengua sigui utilitzada com a oficial en el seu territori, que l’ensenyament escolar ha de contribuir a prestigiar la llengua parlada per la comunitat lingüística del territori, i que el dret a l’ús i protecció de la pròpia llengua ha de ser reconegut per les Nacions Unides com un dels drets humans fonamentals.

És inspirant-se en aquests principis, que el PEN Català manifesta el seu rebuig a la política lingüística i educativa que el govern de José Ramón Bauzá du a terme a les Illes Balears, així com el seu suport absolut a la vaga indefinida de docents i a la mobilització de la comunitat educativa i de la ciutadania en contra d’aquesta política.

El govern Bauzá pretén la introducció de l’anglès al sistema educatiu balear, sense la més mínima garantia pedagògica i sense una adequada aportació de recursos ni un calendari assenyat d’implantació. Des del PEN Català, que sempre ha fet èmfasi en el coneixement de llengües com un element que afavoreix l’obertura intel·lectual i la concòrdia entre les comunitats humanes, denunciem aquest frau pedagògic que no té altra intenció que afavorir l’arraconament del català com a llengua de l’ensenyament.

La política lingüística i educativa sempre s’ha caracteritzat, a les Illes Balears, per una important continuïtat, sota governs de diferent signe, i per un alt grau de consens polític i social. El govern Bauzá ha trencat aquesta línia i aquest consens, en una actuació que només s’explica per la seva voluntat d’atacar els drets lingüístics dels catalanoparlants, tal com també es desprèn de les seves actuacions en matèries com la funció pública i els mitjans públics de comunicació.

Davant això, els docents de les Illes Balears han reaccionat amb coratge i amb generositat exemplars, amb una vaga indefinida a favor de l’educació pública de qualitat i contra les mesures lingüístiques que el govern pretém imposar als centres escolars. La vaga ha suscitat un suport àmpliament majoritari per part del conjunt de la comunitat educativa i de la ciutadania. El passat 29 de setembre, més de 100.000 persones van sortir pels carrers de Palma (amb altres mobilitzacions proporcionalment igual d’importants a Menorca, Eivissa i Formentera), en la major manifestació de la història de les Illes Balears.

El PEN Català es compromet a fer públic i difondre el seu suport, com a part inexcusable de la seva tasca a favor dels drets lingüístics.