Amb el record de la Gran Guerra

El record de la Gran Guerra ha centrat la 46a Trobada d’Escriptors per la Pau de Bled (Eslovènia), celebrada entre els dies 7 i 9 d’aquest mes de maig. El 2014 commemoram el centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial, la gran carnisseria que va canviar el rostre del món i, de manera especial, d’Europa. L’acte de memòria semblava obligat: el PEN Internacional va néixer el 1921, en un clima intenacional dominat pel trauma del conflicte i pels propòsits del “mai més”. Aquesta mirada històrica ha resultat una bona ocasió per reflexionar sobre la tasca i l’esperit del PEN i sobre el lligam entre les lletres i la cultura de pau. Algú va recordar, a l’inici de les jornades, que la Carta fundacional del PEN prefigura la missió d’organitzacions posteriors com la UNESCO o la mateixa ONU, i manté, avui en dia, tota la vigència.

Les sessions de dijous portaven com a títol “Adéu a les armes? La Primera Guerra Mundial i la literatura” i “Vivim en pau o en guerra? Conseqüències polítiques i culturals de la Gran Guerra”. La intervenció inicial va correspondre a Pierre Lemaitre, guanyador de l’últim premi Goncourt, que va parlar de les dificultats de les postguerres, de la dificultat de desfer-se del conflicte, un procés comparable al dol personal d’una pèrdua, i que va esbossar una suggeridora comparació entre aquest moment de la postguerra, amb els milions de desmobilitzats que tenen problemes per incorporar-se a la vida social, i el moment actual, amb els milions de desocupats que rellisquen cap a l’exclusió.

El conjunt de les intervencions varen dibuixar un panorama molt divers de com la Gran Guerra es va reflectir a les diverses literatures i va determinar la creació de noves entitats nacionals, noves fronteres i noves identitats. Les intervencions dels representants del PEN basc i del PEN occità varen posar de manifest com la Primera Guerra Mundial va funcionar, a França, com un poderosíssim mecanisme de creació de sentiment d’identitat francesa, en detriment de la vitalitat de llengües com el basc i l’occità.

Altres intervencions varen adreçar-se a la qüestió més general de la cultura de pau. Alfred de Zayas, expert en drets humans i relator de Nacions Unides per a un Desenvolupament Democràtic i Equitatiu va destacar la importància de la Declaració sobre el dret humà a la pau que ha d’adoptar properament Nacions Unides, i va encoratjar els centres PEN d’arreu del món a adreçar-se a Nacions Unides per donar suport a la declaració.

Divendres matí es va presentar el treball en favor de la pau que centres del PEN fan a diferents parts del planeta. A les Filipines, a Bòsnia i Herzegovina, o a les noves repúbliques d’Àsia Central, iniciatives diverses han portat a la pràctica l’objectiu del PEN de fer de les lletres i dels escriptors agents de concòrdia i de diàleg. A continuació va tenir lloc una cerimònia nova d’aquest any: el lliurament dels premis escolars que el PEN eslovè convoca coincidint amb la trobada d’escriptors. Es van lliurar tres premis a relats o poemes que tractaven qüestions lligades amb la pau, dos dels quals van ser llegits pels seus autors.

La tarda del divendres es va dedicar a les reunions del Comitè d’Escriptors per la Pau i del Comitè de Dones Escriptores. Va ser el moment en què l’encontre va enfrontar-se a l’actualitat més calenta. El Comitè d’Escriptors per la Pau va comptar amb la presència de representants d’Ucraïna i de Rússia, i va  tractar la situació actual a la regió. El Comitè va saber posar en pràctica els principis del diàleg i va arribar a una declaració que fa una crida als escriptors i intel.lectuals d’Ucraïna perquè defensin els valors del diàleg democràtic, demana respecte als drets lingüístics de totes les minories i insta tots els estats a renunciar a la intervenció militar i a respectar la integritat territorial d’Ucraïna.

Més tard van tenir  lloc les lectures literàries: els escriptors que participaven a la trobada van desplaçar-se a distintes localitats eslovenes a llegir, en actes oberts al públic, els seus textos, sempre en la lengua original. A l’autor d’aquesta crònica li va correspondre, juntament amb altres cinc autors en llengües romàniques, acudir al petit poble de Kamna Gorica, on va fer la seva contribució a aquestes vetllades, que tenen l’objectiu de donar a conèixer la feina del PEN entre la població. Va ser un acte carregat de sentit, en què, a més dels textos dels convidats, que eren traduïts a l’eslovè, es van poder sentir poemes eslovens i tangos de Carlos Gardel.