El PEN Català i el Centre UNESCO de Catalunya han organitzat, els dies 3 i 4 de maig amb motiu del dia Internacional de la Llibertat de Premsa, dos debats a l’entorn del tema Periodisme i xarxes social. Els debats, que s’han celebrat a Girona i Barcelona, han comptat amb la participació de les periodistes i escriptors Rhoda Mashavave (Zimbabwe), Salem Zenia (Cabília, Algèria) Ricardo González Alfonso(Cuba), Juan Tomás Ávila Laurel (Guinea Equatorial), moderats per Vicent Partal i Assumpta Cantalozella.

Davant els desavantatges i limitacions de la premsa tradicional i convencional ha irromput amb força Internet i les xarxes socials com una nova manera de distribuir la informació. Aquest canvi de paradigma ha representat un revulsiu en la manera de fer circular la informació d’una manera més ràpida i fàcil. Però cal analitzar aquest fenomen amb deteniment, atès que s’obren molts interrogants sobre la veracitat i les possibilitats de contrastació de la informació que es difon a través de la xarxa. Tots aquests interrogants han volgut plantejar el PEN Català i el Centre UNESCO de Catalunya amb motiu del dia internacional de la Llibertat de Premsa.

Vicent Partal, director de Vilaweb i un dels pioners a Catalunya del periodisme a Internet, va ser l’encarregat de moderar el debat amb Rhoda Mashavave, Salem Zenia i Ricardo González Alfonso. Partal va iniciar la seva intervenció citant l’article 19 de la Declaració dels Drets Humans dedicat a la llibertat d’expressió i es va referir a Internet i les xarxes social com ”un mitjà que facilita enormement el dret a comunicar”. Partal va sostenir que davant el canvi que suposen les xarxes socials, qualsevol crítica és secundària i que Internet ha portat més informació que mai. Sobre les sospites i dubtes que pot generar la veracitat d’aquest mitjà, va puntualitzar que Internet només és tecnologia i que “l’actitud personal és la base del respecte a la llibertat d’expressió i opinió”.

El poeta i periodista dissident cubà Ricardo González Alfonso, va voler compartir amb els assistents a l’acte la seva experiència a la presó i les dures condicions que va haver de patir. De tota aquesta experiència va extreure la conclusió que les situacions més adverses no poden impedir la necessitat d’expressar-se i transmetre i que el desig de crear no pot ser aniquilat i “la veritat no s’empresona”.

Rhodah Mashavave, periodista acollida pel PEN Català a Palma, va centrar la seva intervenció en la situació de la llibertat de premsa al seu país, Zimbabwe, en uns moments de transició política, on podria obrir-se un camí cap a la democratització del país. Malgrat aquestes expectatives, Mashavave admet que els periodistes continuen tenint molts problemes i continuen sent arrestats i atacats per la seva feina. Els mitjans de comunicació continuen estant en mans del govern i funcionen com un apèndix del partit governant. Per la seva banda, els mitjans electrònics també estan en mans del govern. No hi ha canal de ràdio i Televisió independents a Zimbabwe. Davant aquesta situació alguns periodistes de Zimbabwe fincats a l’estranger han creat diaris digitals i emissores radiofòniques “pirates”. Algunes d ‘aquestes edicions digitals s’han fet molt populars entre els zimbabwesos, a fora i dintre del país, que busquen veus alternatives als mitjans estatals. L’única limitació d’Internet és que només es accessible a les classes socials altes. Per tant ara mateix el gran desafiament per als mitjans d’informació alternativa és la qüestió de l’accessibilitat. Sobre el futur, Mashavave no s’ha mostrat gaire optimista, “m’entristeix especialment l’augment dels atacs als periodistes per part del partit opositor: Jo pensava que donaria suport als periodistes, però continuaran sent atacats encara que hi hagi un canvi de govern en les properes eleccions” h conclòs.

L’escriptor de la Cabilia, Salem Zenia, comença preguntant-se amb certa ironia “ Si aquí es parla de censura i autocensura, què serà de nosaltres?” . Recorda que la premsa privada algeriana és molt recent, neix el 1988 arran de la revolta i roman amb certa llibertat només dos o tres anys, fins que és obligada a prendre partit amb el regim o desaparèixer. A partir d’aquest moment hi ha una violació flagrant i continua dels drets humans inclòs l’assetjament a escriptors i periodistes. Internet tampoc ha estat una solució ja que el govern imposa restriccions a certs programes i fòrums i fins i tot hi ha una supervisió estricta dels correus electrònics. El govern algerià, amb l’assessorament del govern xinès, s’ha dotat de sofisticada tecnologia que permet vigilar les xarxes,

Zenia conclou que tot i que les xarxes socials són més eficaces i ràpides, també poden caure en la censura o en la limitació ja sigui per raons diplomàtiques ètiques o per interessos econòmics, i ho ha exemplificat amb l’acord signat entre Google i el govern xinès.