Enguany continuem amb la divulgació de la tasca dels traductors i volem posar l’atenció en la reflexió sobre el fet de traduir en el context contemporani del multilingüisme. Els propòsits bàsics del cicle són, d’una banda, la reflexió amb els lectors sobre la traducció, i de l’altra que aquesta reflexió no sigui exclusivament un repàs de les complexitats teòriques del fenomen, sinó que es faci des de la pràctica habitual dels traductors. Organització: PEN Català, Llibreria Àgora de Palma i Servei d’Activitats Culturals de la Universitat de les Illes Balears. 

Per tal de donar més cos i continuïtat a la proposta i a les activitats al voltant de la traducció que vàrem dur a terme l’any passat el SAC de la Universitat de les Illes Balears, la Llibreria Àgora i el PEN Català, enguany volem posar l’atenció no només en la tasca dels traductors, sinó en la reflexió sobre el fet de traduir en el context contemporani del multilingüisme i en els contextos de minorització de les llengües i en el marc de sistemes culturals exigus. Què vol dir traduir en l’exigüitat? Com és la cartografia del les traduccions en el marc de l’Estat espanyol? Què vol dir traduir al català en aquest panorama? Quina és la relació entre traducció i els sistemes literaris en el paisatge de les identitats nacionals, postnacionals i en un món de relacions multilaterals complexes? Com és el mercat de les traduccions en aquest espai on s’han de repensar conceptes com llengua materna, llengua pròpia, nocions com el de frontera, per exemple? Quines tàctiques són presents en el fet de traduir per tal de fer visibles —o invisibles— els sistemes literaris minoritaris? Sempre hem relacionat viatge i traducció, però com se relaciona el fet de traduir amb fenòmens com l’exili, la immigració, la diàspora o l’ocultació i invisibilitat de les minories? La traducció és un mitjà de comunicació entre cultures que participa en la definició i la redefinició dels territoris? Com es fa present la traducció en els bastiments i els qüestionaments identitaris? En definitiva què és traduir en l’exigüitat? I, en aquest sentit, volem reflexionar sobre el fet, en aquest marc que plantegem fenòmens com el de l’autotraducció, per exemple.

I això sense deixar de recolzar, reflexionar i reconèixer la tasca dels traductors. I sense oblidar que els propòsits bàsics del cicle són, d’una banda, la reflexió amb els lectors sobre la traducció, i de l’altra que aquesta reflexió no sigui exclusivament un repàs de les complexitats teòriques del fenomen, sinó que es faci des de la pràctica habitual dels traductors. Però amb l’afegit d’incorporar l a seva anàlisi en contextos concrets i extremadament contemporanis.

Programa

Totes les sessions tindran lloc a: Llibreria Àgora, c/ Jardí Botànic, 2, Palma.

· 29 de setembre de 2010

Joan F. Mira parlarà de la traducció de La divina comèdia, els entrebancs, les dificultats i les característiques de l’escriptura de Dante.

· 27 d’octubre de 2010

Dolors Udina parlarà de la traducció d’El Xal i de l’estil i de les dificultats de l’obra de Cynthia Ozick.

· 17 de novembre de 2010

Anna Casassas exposarà les diferents característiques de la traducció de Vi de solitud i de l’estil d’Irène Némirovski.

· 13 de desembre de 2010

Jordí Puntí, Poètiques de la traducció. Conferència.

· 26 de gener de 2011

Jordi Cussà exposarà la seva tasca de traducció de les obres Rant i El club de la lluita de Chuck Palahniuk.

· 16 de febrer de 2011

Marta Hernández ens contarà com va ser la traducció de Verd aigua de Marisa Medieri, les dificultats i l’estil de l’escriptora.

· 30 de març de 2011

Maria Iniesta parlarà de la traducció de Ragtime d’E. L. Doctorow, els trets més característics, els entrebancs, l’estil.

· 11 d’abril de 2011

Maria Bohigas, Poètiques de la traducció. Conferència

· 23 de maig de 2011

Manuel Rivas, Poètiques de la traducció. Conferència