El filòsof i escriptor John Ralston Saul, president del PEN internacional, ha alertat aquest matí a la trobada del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional que vivim una època difícil pel retorn del populisme i d’unes idees racistes superades el 1939. Minuts abans de l’inici de la conferència, el PEN internacional emetia una resolució contra el decret que el govern tunisià ha accelerat i que pot convertir la llibertat d’expressió en delicte. Segons aquest decret, qualsevol crítica dels ciutadans tunisians al seu país davant de governs i organitzacions estrangeres podrà ser penada amb cinc anys de presó (teniu la resolució al document adjunt), cosa que perjudica en primer lloc periodistes i escriptors.

El filòsof canadenc ha advertit que vivim una època especialment preocupant, no només a Tunísia, sinó també a Rússia, la Xina, Mèxic, i a Europa amb l’emergència d’un racisme sense armes ni uniforme, amagat sota el vel de les tradicions culturals. Segons Ralston el motiu és la certesa del final de 30 anys de bonança econòmica i del final d’una era de 100 anys d’estat-nació com a unitat monolítica amb una llengua, una raça i una mitologia, “un estat-nació que es va construir contra la llibertat d’expressió perquè se’ns va ensenyar a tenir por del dubte, la incertesa, i la tensió -que són les forces d’aquesta llibertat- i que es creu encara amb el dret d’atacar les minories per establir la dominació de la llengua majoritària”. Segons Ralston, l’actual és un moment difícil pel fet que el vell estat westfalià desapareix, però vol romandre.

“La mort d’una llengua és la pèrdua de la cultura, i si ara desapareixen tantes llengües no és per l’argument utilitari de l’evolució natural sinó perquè durant 400 anys l’estat-nació ha treballat perquè així sigui. Sembla que el destí del món és tenir una llengua internacional, per una necessitat pràctica, però no hem de permetre que substitueixi la necessitat de les llengües de debò. Una civilització en què tothom parla la llengua internacional pot acabar comportant la substitució virtual dels imperis del segle XIX però sense exèrcit”. L’escriptor ha afirmat, al contrari de la tendència de creure que la nova tecnologia pot comportar homogeneïtzació cultural amb les armes del vell estat-nació, que ens pot donar la possibilitat de la multiplicitat i de la diferència. Per a Ralston podríem estar assistint al naixement d’una nova era d’absorció no només de paraules sinó també de les noves idees i conceptes de les persones que migren, idees de comunitat, família i implicació en la societat en una Europa erasmustiana.

La trobada del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN internacional compta amb la representació de 22 centres d’arreu del món. El parlament de Ralston ha anat seguit de múltiples intervencions en què s’ha destacat la intervenció Pau Bilbao, del PEN basc, que ha reclamat la redacció d’un manifest que exigeixi la igualtat entre llengües pel que fa a drets lingüístics i el canvi de la terminologia, ja que llengües minoritàries o majoritàries pot transmetre la idea de superioritat en qualitat i drets. Bilbao defensava parlar de llengües en procés de minorització. Els delegats del PEN japonès i eslovac han aportat també l’experiència dels seus països quant a conflictes lingüístics.