El PEN Català, a través de la seva vicepresidència al País Valencià va organitzar el passat dia 30 d’abril la taula rodona “Escriptura, digitalització i mercat literari”. El debat va comptar amb la intervenció d’Antoni Furió, editor universitari, Núria Altarriba, documentalista de la Biblioteca de Catalunya, Mario Sepúlveda, advocat especialista en drets d’autor i Vicent Salvador, vicepresident del PEN Català al País Valencià i moderador de la taula.

Va obrir el debat l’advocat Mario Sepúlveda que va centrar la seva intervenció en  les bases legals del llibre digital. Va distingir entre el llibre digital i el llibre clàssic i va afirmar que la legislació vigent no serveix i que la Llei de propietat intel·lectual ha quedat obsoleta. Segons Sepúlveda el nou contracte d’edició digital ha de fer front a tres problemes: el model de distribució del llibre digital; la duració dels drets i el preu del llibre digital. Davant d’aquests reptes Sepúlveda aposta per una negociació entre creadors, i editors.

Núria Altarriba va presentar els diferents projectes de digitalització del fons de la Biblioteca de Catalunya. I va fer èmfasi en la problemàtica que representa la digitalització de les anomenades “obres òrfenes”.

Antoni Furió, en la seva qualitat d’editor universitari, va advertir que la irrupció del llibre digital no suposa un mer canvi tecnològic de suport. Segons Furió ens situem davant un escenari amb repercussions importants que influeixen no només en la pròpia difusió social de la lectura, sinó en la distribució i la comercialització, tot fent trontollar la base de la industria editorial.

Segons Antoni Furió el llibre digital s’ha convertit en una amenaça. En el moment que el llibre electrònic trobi l’equivalent al MP3 en l’àmbit de la musica, és a dir, en el moment que trobi el seu estàndard, es generalitzarà l’aparell lector amb les conseqüències nefastes que això tindrà en tot el sector.

És per això que cal cercar solucions que no siguin només punitives. La irrupció del llibre digital s’ha d’abordar des d’una perspectiva de “política” cultual ja que afecta temes com la fiscalitat del llibre electrònic; la digitalització dels fons; la definició mateixa de la propietat intel·lectual o l’ampliació de la vigència dels drets d’autor .

El que interessa a la societat, diu Furió, no és la desaparició d’un model de negoci (l’editorial tradicional, la impremta, la llibreria), el que interessa socialment és la supervivència del llibre i la industria editorial. Perquè el llibre electrònic no elimina l’editor, no estableix una relació directa entre autor i lector.  Furió reivindica la figura de l’editor, sobretot en l’espai Internet. No es refereix a  l’editor com un simple intermediari sinó com un editor que juga  un paper fonamental en el procés de creació del llibre.