08 - 10 - 2009 Amb el nom clar que una vella sang dicta Dimecres 28 d’octubre a les 19.30 h – Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès (C. Canuda, 6). Amb motiu del desè aniversari de la mort de M. Àngels Anglada, el Comitè d’Escriptores del PEN Català organitza l’homenatge-recital Amb el nom clar que una vella sang dicta. A la taula d’homenatge hi intervindran: Eusebi Ayensa, hel.lenista i curador de l’edició de les Obres Completes de M. Àngels Anglada i Mariàngela VIlallonga, catedràtica de Filologia Llatina i Directora de la Càtedra M. Àngels Anglada de la Universitat de Girona. Tot seguit se celebrarà un recital a càrrec de l’actriu Carme Calloll i del cantautor Josep Tero. M. Àngels Anglada M. Àngels Anglada, poeta i autora d’obres en prosa, és una escriptora de referència i un dels clàssics de la literatura catalana contemporània. Llicenciada en Filologia Clàssica, amant de la pintura i de la música, del món clàssic, de la poesia grega i llatina, i dels poetes neogrecs, va fer traduccions d’obres del grec i del llatí al català. I va traduir i publicar Les germanes de Safo, un recull d’epigrames, sobretot, d’autores gregues del segle III a.c. Lliurada a una recerca constant de perfecció, M. Àngels Anglada va ser exigent en extrem amb la seva escriptura. Culta i amb la humilitat dels savis, a través dels seus escrits ens permet d’entendre el sensualisme com a font de coneixement. Va escriure llibres tan reconeguts i traduïts a diferents llengües com El violí d’Auschwitz. I, com el violí, del qual ella destaca que “és un instrument que permet molt de virtuosisme, de les notes més agudes a les més greus”, la seva poesia i la seva prosa destil.len una música bellíssima, a voltes misteriosa. I olors, colors i textures d’una sensibilitat exquisida. Les seves obres, amarades d’esperit poètic, de veritat i de bellesa, transmeten una profunda dimensió ètica i estètica. Aquesta escriptora, habitada per la paraula, sap unir Art i Compromís: compromís amb la llengua, compromís amb Catalunya, compromís amb la seva condició de dona, amb les races i pobles oprimits, amb els animals i la natura, amb el sofriments dels altres (títol d’un seu article d’opinió) i compromís amb ella mateixa. Per Teresa Pous