La Institució de les Lletres Catalanes ha convidat els representants de les associacions d’escriptors a assistir a la Fira del Llibre de Frankfurt 2006. A part dels membres del Consell Assessor, hi van assistir les delegacions d’AELC, AJELC, ACEC , GAC i el PEN Català, representat per Carme Arenas i Simona Škrabec. 

FRANKFURT, a mig camí

El proppassat dia 8 d’octubre, la comissària Nuzhat Hassan, representant de l’Índia, va passar el relleu a la comissària catalana Anna Soler-Pont, lliurant-li el testimoni d’ un rotlle amb un fragment del Mahbharata i del Tirant lo Blanc. D’aquesta manera, s’iniciava la segona meitat del camí iniciat fa un any sota el lema ‘Cap a Frankfurt’, que té com a emblema aquesta ballarina, obra de Miquel Barceló que, en paraules del director de l’Institut Ramon Llull Emili Manzano, vol representar «una dona d'aparent fragilitat que amb l'esforç aconsegueix aixecar molt de pes, com la cultura catalana, que com el lema indica, és singular i universal.»

Un cop presentats a grans trets els actes que conformaran la representació de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt el 2007, superats els debats estèrils sobre qui ha d’anar a Frankfurt, queda un temps preciós en el qual hem de pensar què volem que aquesta representació ens hagi aportat just després del tancament del la Fira. Sens dubte aquest esdeveniment és una gran oportunitat per a la nostra cultura i literatura, que té ben poques ocasions de donar-se a conèixer. Per això és important fer les coses bé, per tal d’obtenir que un cop acabat l’aparador extern de la Fira hàgim aconseguit de superar desavantatges, desconeixements i la nostra cultura sigui més coneguda al món.

En el terreny literari, que és on sempre tenim més dificultats a causa de la llengua, l’oportunitat hauria de servir per aconseguir tota una sèrie d’elements que proposem:

  • Aconseguir que els clàssics de la literatura catalana estiguin disponibles per al lector alemany. Fer-ne edicions on s’inclogui opinions i valoracions que els grans autors n’han fet (per exemple d’El Tirant, incloure cites de Cervantes o de Vargas Llosa).
  • També, que algunes de les obres clàssiques que ja coneixen, les identifiquin amb el català (Per exemple Llull, Sibiuda, i altres.)
  • Donar a conèixer que la llengua catalana és una de les llengües més antigues de l’imaginari europeu.
  • Emprar tota la xarxa de catalanòfils alemanys i de lectors catalans a les universitats per donar visibilitat a la nostra literatura, ja que són precisament ells els qui actuen de veritables ambaixadors culturals.
  • Mallorca, ben coneguda dels alemanys, no hauria de quedar aïllada.

Per aconseguir-ho, cal fer actes en els quals els escriptors catalans puguin ser presentats i dialogar amb autors alemanys. El magne congrés internacional que les diverses associacions d’escriptors estan preparant per a l’abril del 2007, junt amb l’Institut Ramon Llull, la Institució de les Lletres catalanes i el Comissariat de Frankfurt ha de servir per establir complicitats noves i , evidentment, aprofitar les que ja hi ha.

per Carme Arenas