La petició de presó per part de la Fiscalia constitueix una inacceptable criminalització de la dissidència

A finals del passat mes de novembre, la Fiscalia espanyola va acusar d’un delicte contra el patrimoni històric 15 activistes de l’organització Rebel·lió Científica que havien portat a terme una acció de protesta contra la inacció climàtica del govern espanyol. L’acció va tenir lloc el passat 6 d’abril, quan els activistes es varen manifestar davant el Congrés dels Diputats a Madrid, llançant-hi aigua tenyida de vermell com a símbol de rebuig. Va ser una acció pacífica, que no va causar cap perjudici a cap element patrimonial. La policia va efectuar 45 detencions i la Fiscalia va imputar 15 dels detinguts amb delictes contra el patrimoni i contra les institucions de l’estat. Ara, la Fiscalia ha formulat la petició d’una pena d’un any i nou mesos de presó per a cada un d’ells, a més del pagament d’una multa.

El PEN Català manifesta la seva solidaritat contra tots els encausats. De manera particular, mostra el seu suport al filòsof, poeta i professor Jorge Riechmann, que té altres causes pendents per protestes pacífiques i s’enfronta a la possibilitat d’entrar a la presó. Jorge Riechmann ha dedicat la vida a l’escriptura, a la investigació, a la docència i a la difusió d’idees entorn a la greu crisi de civilització que suposen les amenaces ambientals. Que pesi sobre ell una possible pena de presó constitueix una vergonya per a la justícia espanyola, que s’instal·la en el discurs i la pràctica de criminalització de tota forma de dissidència. Les protestes per qüestions climàtiques i ambientals, especialment, estan essent objecte d’una repressió contrària als principis dels estats democràtics, tant a Espanya (amb la consideració de grups com Extinction Rebellion o Futuro Vegetal com a grups terroristes) com a Europa, on la tendència es manifesta a països com França, Gran Bretanya, Alemanya o Itàlia.

El Comitè d’Emergència Climàtica del PEN Català treballarà sobre el cas de Jorge Riechmann i els altres casos de repressió de la dissidència, en forma de pronunciaments davant els mitjans, d’actes públics o de difusió del cas a l’àmbit del PEN Internacional. En un moment en què es multipliquen les veus que recorden que el món requereix amb urgència un canvi de rumb per enfrontar-se a la crisi climàtica, la persecució de les formes pacífiques de dissidència constitueix una rèmora per al canvi imprescindible.