El dimecres 14 de setembre en el marc de les activitats relacionades amb l’exposició “PEN Català. 100 anys protegint la llengua i la llibertat d’expressió” es va dur a terme el debat: “Els exilis del PEN Català” al Palau Robert. Van participar-hi Maria Campillo, professora de Literatura Catalana Contemporània emèrita, Enric Pujol, historiador i Joan Safont, periodista, amb Manuel Guerrero com a moderador.

La conversa es va iniciar amb la intervenció de Pujol sobre la història del PEN, va comentar que els ideals fundacionals del PEN estaven molt presents al món cultural català de la dècada de 1920.  Va fer un ràpid recorregut dels primers anys d’història del PEN Català fins a arribar als anys de guerra civil, on es va veure l’exili com una via de resistència.

Campillo va intervenir per apuntar la vigència que aquests ideals van tenir durant els anys de guerra i la importància de la feina de denúncia que va fer el PEN Català internacionalment. La xarxa internacional intel·lectual del PEN Internacional va passar a ser una xarxa de solidaritat amb els escriptors catalans.

Joan Safon comentava: “Els escriptors exiliats catalans van ser escriptors refugiats”. Fent així una comparació amb la situació actual de molts escriptors perseguits i la feina que ha fet i continua fent el PEN amb aquests.

Finalment, es van arribar a diverses conclusions, entre les quals va estar el consens en la idea que el PEN Català va ser una finestra de Catalunya oberta al món durant la dictadura. I també es va comentar que encara hi ha molt estudi i molta feina a fer per conèixer bé els anys d’exili.

Encara ets a temps de conèixer la nostra història, l’exposició “PEN Català. 100 anys protegint la llengua i la llibertat d’expressió” estarà oberta fins al 30 de novembre. A més a més, encara durem a terme diverses activitats relacionades.