Des de 1922, defensem la llibertat d'expressió i els drets lingüístics, salvaguardem el patrimoni literari català i promovem el diàleg intercultural.
El PEN Català acull durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat com a conseqüència dels seus escrits.
Promovem la traducció literària per tal de superar la barrera de la diferència idiomàtica que impedeix la comprensió entre els pobles. Treballem tant per difondre la literatura catalana en altres llengües com per prestar suport a la traducció de les obres de la literatura universal al català.
Treballem per l’afirmació i la defensa dels drets lingüístics. El PEN Català va impulsar la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, signada per 41 centres PEN, 66 ONG i 41 experts en drets lingüístics de tot el món.
El PEN Català fa un seguiment de les violacions dels drets humans comeses contra escriptors, editors, traductors i periodistes de tot el món i organitza campanyes en favor seu.
Vols estar informat de les nostres publicacions i activitats a través de la newsletter?
Pots ser soci o sòcia de ple dret si ets escriptor de qualsevol branca, periodista, editor o traductor i comparteixes els valors fundacionals del PEN.
Si no ets escriptor i vols sumar-te a la defensa de les llengües i la llibertat d’expressió pots formar part del Cercle d’Amics del PEN.
Ajuda’ns a seguir defensant la llengua i la llibertat d’expressió.
Sí! El nostre web s'adapta a dispositius mòbils, però encara està en desenvolupament. Per veure-la ara correctament, consulta-la des d'una mida de pantalla major de 1100px ; )
Ali Lmrabet (Tetuan, 1959), és periodista, diplomàtic i escriptor. L’any 2019 va obtenir el Premi Veu Lliure del PEN Català per la seva aferrissada defensa de la llibertat d’expressió al Marroc, especialment en el camp de la premsa escrita. Lmrabet és fundador de les revistes Demain (apareguda i clausurada l’any 2000), Demain Magazine (2001-2003), i Doumane, la versió en llengua àrab de Demain Magazine, publicada a partir del 2002. A conseqüència del contingut d’aquestes publicacions, sempre crítiques amb el règim marroquí, l’any 2003 Lmrabet va ser condemnat a quatre anys de presó. Després d’una vaga de fam de quaranta-set dies, l’any 2004 fou indultat. Tot i això, el 2005 va ser condemnat a deu anys d’inhabilitació per a l’exercici del periodisme al Marroc. Un cop complerta aquesta condemna, l’any 2015 se li va negar el permís de residència al seu país i va iniciar una nova vaga de fam, que va durar trenta-quatre dies, per denunciar la seva situació.
Ali Lmrabet és corresponsal de “Reporters sense fronteres” (RSF) i l’any 2014, amb motiu del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, va ser inclòs a la llista dels “100 herois de la informació”, formada per cent periodistes d’arreu del món que lluiten per aquest dret fonamental. A més del Premi Veu Lliure, Ali Lmrabet ha obtingut nombrosos guardons i reconeixements com el Prix RSF-Fondation de France (2003), el Premi Llibertat d’Expressió de la Unión de Periodistes Valencians (2004), el Premi José Couso a la llibertat de premsa (2005), atorgat pel Col·legi de periodistes de Galícia, i el Prix Mohamed Benchicou de la plume libre (2006), entre d’altres.
Acte de lliurament