El PEN Internacional ha redactat la  Declaració sobre llibertat d’expressió en els mitjans digitals amb l’objectiu que esdevingui una eina  per lluitar a favor de la llibertat d’expressió en l’era digital que afecta a escriptors i periodistes  que veuen vulnerat aquest dret  i  pateixen restriccions a l’accés i l’ús d’aquests mitjans per part dels propis governs i d’empreses del sector privat que faciliten la censura i la vigilància.

DECLARACIÓ DEL PEN INTERNACIONAL SOBRE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ ALS MITJANS DIGITALS

1. Totes les persones tenen dret a expressar-se lliurement a través dels mitjans digitals sense por a patir represàlies o ser perseguits.

a. Als usuaris dels mitjans digitals se’ls apliquen les proteccions a la plena llibertat d’expressió establertes d’acord amb les lleis i normes internacionals.
b. Els governs no han de perseguir a les persones ni exigir represàlies als que transmeten informació, opinions o idees a través dels mitjans digitals.
c. Els governs han de protegir activament la llibertat d’expressió en els mitjans digitals mitjançant la promulgació i l’aplicació de lleis i normes efectives.

2. Totes les persones tenen dret a buscar i rebre informació a través dels mitjans digitals.

a. Els governs no han de censurar, limitar ni controlar el contingut dels mitjans digitals, inclòs el contingut de fonts nacionals i internacionals.
b. En circumstàncies excepcionals, qualsevol limitació sobre el contingut dels mitjans digitals s’ha d’adherir a les lleis i normes internacionals que regulen els límits de la llibertat d’expressió, com la incitació a la violència.
c. Els governs no han de bloquejar l’accés als mitjans digitals ni limitar el seu ús, ni tan sols durant períodes de descontentament o crisi. El control de l’accés als mitjans digitals, especialment a gran escala, viola per naturalesa el dret a la llibertat d’expressió.
d. Els governs han de potenciar i promoure el ple accés als mitjans digitals per a totes les persones.

3. Totes les persones tenen dret que els mitjans digitals estiguin lliures de vigilància per part del govern.

a. La vigilància, sigui o no coneguda per l’objectiu específic a què va dirigida, coarta el discurs en establir la possibilitat de patir una persecució i la por a patir represàlies. Quan és coneguda, la vigilància promou un clima d’autocensura que afecta encara més a la lliure expressió.
b. Per regla general, els governs no han d’accedir a les comunicacions digitals entre particulars privats, ni han de controlar l’ús individual dels mitjans digitals, fer un seguiment dels moviments dels individus pels mitjans digitals, modificar l’expressió d’aquests ni fer un control individual de les persones.
c. Quan els governs portin a terme una vigilància-en circumstàncies excepcionals i amb relació al compliment legítim de la llei o investigacions de seguretat nacional-tota vigilància a particulars i control de les comunicacions a través dels mitjans digitals s’ha d’atenir a les lleis i normes internacionals relatives al procés degut que s’aplica a les recerques legítimes, com obtenir autorització mitjançant una ordre judicial.
d. La plena llibertat d’expressió implica el dret a la privacitat; totes les lleis i normes internacionals existents sobre privacitat s’apliquen als mitjans digitals i és possible que sigui necessari disposar de noves lleis, normes i proteccions.
i. La recopilació i conservació de dades i altra informació generada per mitjans digitals per part del govern, inclosa l’extracció de dades, s’ha d’adaptar a les lleis i normes internacionals sobre privacitat, com els requisits relatius a que la conservació de les dades es produeixi per un temps limitat i que es notifiqui de forma efectiva a les persones afectades.

4. El sector privat i sobretot les empreses tecnològiques estan obligats pel dret a la llibertat d’expressió i els drets humans.

a. Els principis recollits en aquesta declaració s’apliquen de la mateixa manera al sector privat.
b. Les empreses han de respectar els drets humans, inclòs el dret a la llibertat d’expressió, i han de defensar aquests dret fins i tot quan les lleis i reglaments nacionals no els protegeixin.
c. Les empreses tecnològiques tenen l’obligació de determinar com els seus productes, serveis i polítiques afecten els drets humans en els països en què pretenen operar. Si existís la probabilitat que aquests drets fossin violats o la seva violació estigués associada inextricablement a l’ús dels productes o serveis, aquestes han de modificar o retirar els seus plans previstos per tal de respectar els drets humans.
d. Les empreses tecnològiques haurien d’incorporar els principis de llibertat d’expressió en les seves operacions fonamentals, com dissenyar productes amb protecció de la privacitat incorporada.
i. Si s’observa que les seves operacions han violat el dret a la llibertat d’expressió, les empreses tecnològiques haurien restituir a les persones els drets que han estat violats, fins i tot en aquells casos en què els governs no proporcionin solucions.

Aprovat al Congrés PEN International
Gyeongju, Corea del Sud
Setembre de 2012